David Guixé, biòleg: "El retorn del liró gris a Solsonès, un animal presa, també beneficiarà carnívors, rapinyaires i altres depredadors"

La reaparició del liró gris a boscos del Solsonès, mig segle després de la seva desaparició, marca un pas important per al restabliment dels ecosistemes locals. Segons expliquen els responsables del programa de reintroducció, aquesta espècie, associada a cavitats en arbres madurs i fagedes, contribueix a equilibrar la xarxa tròfica i a indicar l’estat de salut dels boscos.

Segons el biòleg i coordinador del Grup de Natura del Solsonès, David Guixé, “gràcies a aquestes noves troballes, en aquest cas del Solsonès, però potser d’altres graus de Catalunya, s’incrementa el seu coneixement i s’incrementa el saber la seva àrea de distribució actual. Això és important de cara a la gestió de l’espècie.”

El liró gris torna al Solsonès després de mig segle: així ha arribat la primera família

Guixé explica que l’espècie està “associada a la zona més pirinenca i després tota la Catalunya més humida de l’est, en aquest cas de les comarques de la Garrotxa, d’Osona fins al Montseny. Però tota la zona més central catalana i fins i tot de l’oest és una espècie absolutament rara i poc coneguda.” Pel que fa a l’habitat, Guixé assenyala que el liró gris “necessita forats en arbres, cavitats naturals per poder-hi posar-hi el niu, per refugiar-se, per criar, per hivernar. Aquests forats han de ser relativament grans, i no tots els boscos tenen moltes cavitats, especialment els més joves.”

A més, destaca que la maduresa del bosc és clau: “A mesura que s’incrementa la maduresa dels boscos, amb més arbres vells i cavitats, anirà segurament acompanyat que l’espècie pugui augmentar la seva distribució. Quan es posen caixes niu, si les ocupen ràpidament, indica que el que els fa falta són cavitats bones al bosc.”

La tornada del liró al Solsonès parla de l’equilibri ecosistèmic. Guixé explica que la presència del liró gris “té doble importància perquè són espècies presa. Per als carnívors, rapinyaires i altres depredadors que en depenen, de manea que també hi ha un benefici en aquest sentit; si augmenta la seva població, tota la xarxa tròfica se’n veu reforçada”. Aquest retorn, afegeix l’expert, reflecteix “que l’ecosistema està més equilibrat, més a prop del seu estat climàcic, del seu estat òptim. La presència de més espècies en fagedes indica que la natura es recupera i que es reforça la biodiversitat local.”