Miquel Pérez, hereu de les comarques lleidatanes: "El pubillatge és una sort i una oportunitat per conèixer i aprendre"

La festa del pubillatge que es va celebrar el 23 de novembre a Montserrat, va escollir Miquel Pérez nou hereu de les comarques lleidatanes. Va ser un dels tres títols nacionals que van obtenir els aspirants de la regió central.

Als seus 17 anys, Miquel Pérez Chimeno estudia segon de Batxillerat Humanístic amb vocació de periodista, és un gran aficionat al teatre, i està vinculat al món geganter, tant de la seva ciutat, Solsona, com de Sallent. I, tanmateix, encara té hores per dedicar al món del pubillatge. Fa poc més d’un any, va ser proclamat hereu de Solsona (ho va ser fins al setembre), el maig el van escollir hereu de la Catalunya Central, i des d’aquest novembre també és hereu de les comarques lleidatanes. Amb aquests tres títols ha complert el somni que tenia de petit, «quan me’ls mirava i pensava que algun dia jo també ho voldria ser».

Per ell, el pubillatge «és una sort», i «una oportunitat per conèixer i aprendre». I és que, amb aquest any i escaig d’experiència «he conegut festes, tradicions i poblacions de la mà de gent que se les estimen igual com tu t’estimes les teves, i això és bonic», i alhora, aquesta experiència «està sent un aprenentatge immens i constant a nivell personal, perquè et socialitzes molt més i tens un altaveu per poder transmetre les inquietuds del jovent».

Encara té pràcticament tot un any al davant per continuar-ho fent, per explicar les bondats del pubillatge i defensar-ne la continuïtat. Ho farà en un context en què «l’interès per la cultura és cíclic i on el pubillatge va fent, però amb una irregularitat constant», en el sentit que hi ha pobles on costa trobar un relleu, mentre que uns altres s’adhereixen a la tradició per primer cop o la recuperen després de molts anys». Sobre això, ja es veurà què passarà en endavant, però Miquel Pérez té clar que «el pubillatge és molt més que portar un vestit tradicional», i el considera «essencial per crear una xarxa de jovent català que estima i defensa les tradicions».

Sap que, quan tot això se li acabi, «m’emportaré un munt d’amistats i un coneixement de llocs que segurament no hauria trepitjat mai».