Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

A Solsona el Nadal també és temps per parlar de la mort

Servei d'Acompanyament al Dol: "trencar el tabú de la mort ens fa més conscients de la nostra finitud i ens permet viure plenament la vida"

Familiars de difunts al cementiri de Solsona

Familiars de difunts al cementiri de Solsona / ARNAU VALVERDE

Miquel Spa

Miquel Spa

Solsona

El Servei d’Acompanyament al Dol de Solsona organitza aquest dimarts, 16 de desembre, un cafè-tertúlia obert a la ciutadania per reflexionar sobre la mort, el dol i les pèrdues. La trobada tindrà lloc a partir de les 18.30 h al Bar El Casal, i segueix el format dels coneguts death cafés, espais informals en què els participants poden parlar de temes relacionats amb la vida i la mort mentre prenen un cafè i pastes. No cal inscripció prèvia.

La iniciativa arriba a les portes del Nadal, època en què les pèrdues acostumen a ser més presents per a moltes persones. La sessió està dinamitzada per Gemma Estany Ferrer i Marta Marsenyach Novelles, membres del Servei d’Acompanyament al Dol de Solsona, i proposa un entorn proper i distès per compartir experiències, dubtes i reflexions sobre el final de la vida.

Des el Servei d'Acompanyament al Dol de Solsona recorden que es tracta d'un "espai de diàleg segur i agradable per compartir reflexions en relació a la mort, el dol, les pèrdues o la consciència sobre el final de la vida" i han remarcat que "trencar el tabú de la mort ens fa més conscients de la nostra finitud i ens permet viure plenament la vida". El grup està obert "a tothom que senti curiositat, interès o necessitat de compartir".

Les fases del dol

Els especialistes recorden que el dol és un procés natural davant una pèrdua significativa i que acostuma a desenvolupar-se en diverses fases, tot i que no sempre segueixen un ordre fix ni tenen la mateixa durada en cada persona. La primera etapa és la negació, quan costa assumir la realitat de la pèrdua. Segueix la ràbia, amb sentiments d’ira o frustració. La fase de negociació es caracteritza per buscar explicacions o alternatives a l’esdeveniment ocorregut. Després apareix la tristesa o depressió, marcada pel dolor i la consciència plena de la pèrdua, i finalment s’arriba a l’acceptació, que implica integrar la pèrdua a la vida quotidiana sense oblidar-la.

Aquest tipus d’espais volen normalitzar la conversa sobre la mort i el dol, oferint eines i suport per afrontar les pèrdues en un entorn comunitari.

Tracking Pixel Contents