Death Coffee a Solsona: "Parlem de la mort entre rialles"

Els Death Coffee, trobades que es van originar a França i es van estendre al Regne Unit i a països nòrdics, han arribat a Solsona amb l’objectiu de crear un espai informal per parlar de la mort i del dol. La primera sessió va comptar amb la participació d’unes 12 persones i va permetre compartir experiències i reflexions sense cap guió preestablert ni finalitat terapèutica. Marta Marsenyach, membre del Servei d’Acompanyament al Dol de Solsona, explica que aquestes trobades busquen trencar tabús i facilitar la conversa sobre un tema habitualment absent del debat públic. “Hi ha la planificació del dia i l’hora, però més enllà d’això no es planifica res; la gent s’ajunta per parlar sobre temes al voltant de la mort. La idea és que mai es porti un guió dels temes que es parlaran”, afirma. Aquesta setmana el Servei d'Acompanyament en el dol de Solsona reactiva el grup de debat amb la segona sessió.

Els participants poden reflexionar sobre la seva pròpia experiència sobre la mort, els rituals que es fan, el suport rebut en situacions vinculades amb la mort i com es viu la mort dels altres. “És simplement filosofar, reflexionar i compartir experiències relacionades amb la mort, que poden ser alegres o tristes. La idea és parlar-ne amb naturalitat, sense por ni preocupació”, explica Marsenyach. Les sessions permeten valorar la vida més enllà de la por a la mort, prenent consciència que la mort serà benvinguda quan es visqui amb qualitat.

El perfil dels assistents de la primera sessió va ser divers, amb una franja d’edat que anava dels 30 als 60 anys, tot i que la majoria eren persones adultes amb experiència de vida que els permetia parlar de la mort amb més naturalitat. També hi havia participants en diferents punts del dol: alguns recentment colpits per pèrdues, als quals es va oferir suport terapèutic individual, i altres que ja havien integrat la pèrdua, generant un intercanvi de suport mutu dins de la comunitat.

Marsenyach destaca que l’interès per aquest tipus de trobades ha crescut amb el temps. “Cada vegada que proposem una activitat, més persones s’enganxen a participar. Això és un bon senyal. Depèn molt de l’entorn, però el fet que la gent parli del tema amb la família i amb persones properes crea un espai comunitari de suport”, indica. A més, afegeix que obrir el debat sobre la mort contribueix a treure-li dramatització i a integrar-la com una part més de la vida.

La primera sessió va acabar amb un ambient positiu, amb riures i abraçades entre els participants. Tot i que de moment no hi ha una continuïtat definida, es planteja reprendre les trobades a la primavera després del període de festes, avaluant l’interès dels participants per decidir sobre futures sessions. L’objectiu continua sent generar un espai de compartir, reflexió i suport comunitari al voltant de la mort i el dol, amb un enfocament natural i respectuós.

Subscriu-te per seguir llegint