"A Ardèvol doblem la població per escenificar el Pessebre Vivent; fem comunitat"

El Pessebre Vivent d’Ardèvol arriba a una nova edició amb importants treballs de renovació, fruit dels desperfectes que el temporal de vents i pluges del passat estiu va provocar en part de les escenografies. Segons explica Jaume Palau, president del Centre Cultural d’Ardèvol, “ho estem preparant més o menys com cada any, però aquest any ens ha donat una mica més de feina perquè els temporals de l’estiu van fer força mal”.

Les inclemències van afectar especialment estructures de fusta que feia prop de trenta anys que estaven instal·lades. “Teníem moltes baranes i elements de fusta molt vells, i entre el pas del temps i el vent se’n va fer malbé una bona part”, explica Palau, que afegeix que “vam aprofitar per fer-ho tot nou”. Això ha obligat a reconstruir casetes, estables i altres elements del recorregut.

Una de les actuacions més destacades ha estat la renovació completa del mur situat darrere l’escena dels soldats, un dels espais més emblemàtics del pessebre. “Tot aquell mur que es veu darrere dels soldats aquest any és completament nou”, assenyala. Aquests treballs, que sovint no són visibles per al visitant, han suposat una feina tècnica intensa. “És molta feina que no es veu el dia del pessebre, però que hi és”, remarca.

Pel que fa a les novetats escèniques, aquesta edició incorpora un nou quadre: l’armaria dels soldats, un espai on s’exposen armes i elements d’atrezzo vinculats a aquest grup de personatges. “Són vestits i material que ja teníem de fa temps i que no estàvem mostrant”, explica Palau. La renovació d’un quadre antic ha permès donar valor a aquest conjunt. “Hi havia un espai força pobre i aquest any l’hem renovat del tot”.

El Pessebre Vivent d’Ardèvol manté una estructura complexa i extensa, amb entre 30 i 40 quadres, una xifra que no és fàcil de concretar. “Depèn molt de com ho comptis, hi ha qui considera que una sola escena ja és un quadre”, detalla. El recorregut a peu té una durada aproximada de 40 minuts i compta amb la participació d’unes 200 persones. “No hi ha edat: el més petit pot tenir mesos i el més gran més de noranta anys”, explica.

Malgrat que Ardèvol té al voltant d’un centenar de veïns, el projecte es fa possible gràcies a la implicació de antics habitants del poble, familiars, amics i persones vinculades al territori. “Hi ha molts antics veïns, parents, gent que ve a passar vacances i també persones d’altres pobles a qui els fa il·lusió participar”, assenyala Palau.

El pessebre es representa durant sis dies, amb dues sessions diàries i una capacitat de 250 persones per sessió, fet que permet arribar a uns 3.000 visitants en total. “Normalment s’esgoten totes les entrades”, explica, i destaca que les primeres sessions són les que es venen més ràpid. “A pocs dies de començar, ja s’havia venut més de la meitat de l’aforament”.

L’organització del Pessebre Vivent va a càrrec exclusivament del Centre Cultural d’Ardèvol, que impulsa aquesta iniciativa de manera ininterrompuda des de l’any 1993, amb l’única excepció de l’any de la pandèmia. “Només hi ha hagut un any que no l’hem fet”, recorda Palau.

Més enllà de l’impacte de públic, el president del Centre Cultural subratlla el valor social de l’activitat. “El pessebre fa molta comunitat”, afirma. “Et retrobes amb veïns i familiars que feia temps que no veies, i és una manera de no perdre les relacions”. En aquest sentit, el Pessebre Vivent d’Ardèvol s’ha convertit, amb els anys, en un dels principals espais de trobada col·lectiva del poble i en una cita plenament consolidada del Nadal al Solsonès.

El Pessebre Vivent d’Ardèvol es representarà aquest Nadal en sis jornades, els dies 21, 26, 27 i 28 de desembre, i també els dies 3 i 4 de gener. Cada dia s’hi faran dues sessions, la primera a 2/4 de 7 de la tarda (18.30 h) i la segona a 2/4 de 8 del vespre (19.30 h), amb l’objectiu de facilitar l’assistència del públic i distribuir l’afluència de visitants al llarg de la tarda i el vespre.