Solsona parla de la mort

El Servei d’Acompanyament en el Dol de Solsona plantejarà als tècnics de l’Ajuntament la consolidació d’un programa estable de Death Cafes després de l’èxit de les dues primeres sessions celebrades els darrers mesos. La proposta passa per vincular aquestes trobades a moments assenyalats del calendari, com Nadal, Tots Sants o Setmana Santa, períodes que, segons els responsables del servei, afavoreixen la reflexió i fan més present el record de les pèrdues.

La responsable del servei, Marta Marsenyach, fa un balanç molt positiu de les primeres experiències. «A l’última sessió vam ser vuit persones i va anar molt bé. Vam valorar molt positivament tant aquesta com la primera trobada, perquè van sorgir noves propostes i idees», explica. En la primera convocatòria hi van participar una dotzena de persones, de manera que una vintena ja s’han interessat directament per la iniciativa, un fet que confirma el seu potencial de continuïtat.

Marsenyach apunta que, tot i que encara cal acabar de definir el format, la voluntat és donar-hi continuïtat. «D’aquí uns dies tinc una reunió amb l’Ajuntament i segurament sí que en farem alguna més», assenyala. Pel que fa a la periodicitat, descarta trobades mensuals i aposta per un calendari més acotat. «Potser tres o quatre trobades l’any, al voltant de dates com abans de Nadal, Tots Sants o Setmana Santa. Són moments en què la gent està més receptiva i reflexiva, però encara ho hem d’acabar de pensar», matisa.

Les sessions, conegudes com a Death Cafe, es plantegen com un espai obert i distès per parlar de la mort, el dol i les pèrdues, trencant tabús socials. Les dues primeres trobades han tingut també una certa rotació de participants: tres persones van repetir d’una sessió a l’altra, mentre que la resta eren noves incorporacions.

La iniciativa va arrencar a les portes de Nadal, una època especialment sensible per a moltes persones que han patit pèrdues recents o antigues. Les sessions estan dinamitzades per Gemma Estany Ferrer i Marta Marsenyach Novelles, membres del Servei d’Acompanyament al Dol de Solsona, i ofereixen «un espai de diàleg segur i agradable per compartir reflexions en relació amb la mort, el dol, les pèrdues o la consciència sobre el final de la vida».

Des del servei remarquen que «trencar el tabú de la mort ens fa més conscients de la nostra finitud i ens permet viure plenament la vida», i recorden que el grup està obert a tothom que senti curiositat, interès o la necessitat de compartir experiències.

Els especialistes subratllen que el dol és un procés natural davant una pèrdua significativa i que pot passar per diferents fases: la negació, la ràbia, la negociació, la tristesa o depressió i, finalment, l’acceptació. Unes etapes que no sempre segueixen el mateix ordre ni tenen la mateixa durada, i que espais com els Death Cafes poden ajudar a transitar de manera compartida.

Amb aquesta proposta, el Servei d’Acompanyament en el Dol vol reforçar el suport emocional a la població i convertir aquestes trobades en una eina estable dins l’oferta de serveis comunitaris de Solsona.