Solsonianes: el patrimoni com a eina d'educació i creació d'identitat

El Museu de Solsona ha acollit la presentació pública de Solsonianes, un projecte educatiu que vol establir una relació estable entre els centres educatius de la comarca i el patrimoni cultural del territori. L’acte ha reunit els impulsors de la iniciativa i els primers grups d’alumnat participants, que ja han començat a treballar amb el programa dins l’aula, en gimcanes al nucli antic i visites al mateix Museu.

La proposta parteix de la idea que el patrimoni pot esdevenir una eina educativa de gran valor si s’integra de manera estructural en el currículum. En aquest sentit, Solsonianes vol fomentar que infants i joves coneguin els elements culturals del Solsonès, els analitzin de forma crítica i els reinterpretin des d’una mirada actual, tot reforçant el sentiment de pertinença. En aquesta primera edició del projecte hi participen les escoles El Vinyet i l'institut Francesc Ribalta, els responsables acadèmics dels quals han remarcat que de seguida van empatitzar amb la proposta pel que te de vivencial i de foment del patrimoni local.

La tècnica del programa Cultura i Educació del Museu, Anna Roca, ha destacat que Solsonianes és un projecte comunitari que "vol reforçar la relació entre cultura i educació mitjançant la cocreació, el treball en xarxa i una mirada arrelada al territori.L’objectiu final és fomentar una ciutadania més conscient del patrimoni, amb més identitat local, que afavoreixi la cohesió social i garanteixi la continuïtat del projecte a llarg termini".

El projecte s’inscriu dins del Programa Cultura i Educació de la Generalitat i és el resultat d’un procés de cocreació entre el museu, el Centre de Recursos Pedagògics del Solsonès, diversos centres escolars i la cooperativa Raiels. Aquest treball col·laboratiu ha permès definir una metodologia pedagògica compartida, pensada per generar contextos d’innovació educativa i facilitar un aprenentatge competencial.

Solsonianes s’adreça a alumnes de cicle superior de primària i de segon cicle d’ESO, i es desenvolupa al llarg de tot un curs escolar. Aquest primer any s’ha iniciat com a prova pilot amb l’escola El Vinyet i l’Institut Francesc Ribalta, que ja estan participant en activitats vinculades al museu i a l’entorn patrimonial de Solsona.

Un dels punts forts del programa és que l’aprenentatge surt de l’aula i es construeix a partir de reptes reals. L’alumnat treballa de manera vivencial, amb el suport d’experts i en grup, per investigar temes rellevants del seu entorn. El procés culminarà amb una presentació pública al Museu de Solsona, on els estudiants compartiran els resultats de la seva recerca amb la comunitat.

Més enllà dels continguts, Solsonianes vol consolidar vincles duradors entre institucions culturals i educatives. Iniciatives com “El Museu va a l’aula” i “L’aula va al Museu” busquen normalitzar aquest intercanvi i convertir-lo en part habitual del dia a dia escolar.

Amb aquesta aposta, el programa pretén reforçar el pensament crític, la consciència cultural i la cohesió social, tot situant el patrimoni com un recurs viu per comprendre el passat, interpretar el present i imaginar el futur.

El director del Museu de Solsona, Carles Freixes, ha destacat que és “un plaer presentar aquest projecte”, ja que compta amb una gran implicació per part de tots els agents. Ha subratllat que el museu disposa d’uns serveis educatius “molt potents”, que fa temps que desenvolupen una bona feina, i que Solsonianes recull aquest bagatge i li dona continuïtat amb un projecte que vol sumar esforços amb la comunitat educativa i reforçar la relació entre cultura i educació.

Freixes ha remarcat que el museu vol deixar enrere una visió “més pròpia del segle XIX”, en què els museus eren espais passius. Segons ha explicat, l’objectiu és deixar de ser només un contenidor d’art i convertir-se en un espai que interpel·li les generacions actuals i futures. En aquest sentit, ha afirmat que el patrimoni és un “préstec” de les generacions futures, que seran les encarregades de decidir com ha d’evolucionar i quin patrimoni caldrà conservar.

El director ha defensat que els museus no han de ser únicament espais de visita, sinó també espais d’aprenentatge. Ha posat com a exemple el valor educatiu d’aprendre història medieval sota les pintures de Sant Quirze de Pedret o de descobrir l’art gòtic a través de les sales del museu. L’objectiu final, ha conclòs, és posar el patrimoni al servei de l’alumnat, fomentar una mirada crítica i fer que els joves se sentin el museu com a propi.

Què aporta Solsonianes

Els responsables del projecte han establert un decàleg del que aporta Solsonianes a la societat.

L'educació com a clau per a la preservació de la cultura i la identitat

L'educació és molt més que un procés de transmissió de coneixements. És la porta d'entrada al coneixement i una eina fonamental per garantir els drets culturals de l'alumnat. Aquesta idea està present en els valors que guien l'ensenyament, amb un enfocament especial en la relació entre l'individu i el seu entorn cultural.

Una mirada integral al territori i a la cultura

L’educació ofereix a l’alumnat l’oportunitat de conèixer a fons el seu territori, les seves tradicions, creences i valors. No es tracta només d’aprendre teoria, sinó de connectar el coneixement amb l’experiència vivencial. Aquesta integració de la teoria i la pràctica facilita un aprenentatge profund que permet a l’alumne entendre el context en què es troba, i com es pot relacionar amb el món que l'envolta.

Una eina per a comprendre el passat i construir el futur

Els coneixements històrics són fonamentals per comprendre la societat actual. L'educació ens ajuda a reflexionar sobre el passat per entendre millor el present i prendre decisions informades sobre el futur. Conèixer la història permet als alumnes comprendre els esdeveniments i les dinàmiques socials que han marcat el nostre camí i, alhora, desenvolupar una consciència crítica sobre el món actual.

Respecte, empatia i compromís amb la ciutadania

El respecte per les diferències culturals és un dels pilars de l'educació moderna. La cultura i l'educació són les eines més potents per fomentar l’empatia i la tolerància vers l’altre. Així mateix, l’educació promou la formació d’una ciutadania activa i responsable, capaç de formar opinions pròpies i contribuir a la construcció d’una societat més justa i inclusiva.

Patrimoni com a element d’identitat col·lectiva

El patrimoni cultural no és només un conjunt d’objectes, sinó també una representació de la nostra identitat col·lectiva. L'educació és un mitjà per fomentar aquest sentiment de pertinença a una cultura i una història compartides. Aquesta connexió amb el patrimoni no només ens arrela al territori, sinó que crea un vincle d’inclusió i cohesió entre els membres de la comunitat educativa, independentment de les seves diferències.

Valorar el patrimoni i fomentar la seva preservació

L’ensenyament juga un paper essencial en la sensibilització sobre la importància de conservar el patrimoni cultural. Un objecte o una manifestació cultural només esdevé patrimoni quan és reconegut i valorat per la comunitat. Així, l’alumnat aprèn a identificar els elements que formen part de la seva cultura i a protegir-los com a llegat per a les generacions futures.

Participació activa i esperit crític

A través de la formació cultural, l’alumnat desenvolupa una actitud de participació activa en la defensa i la preservació del patrimoni cultural. Aquest procés fomenta, a més, un esperit investigador i crític, que va més enllà de la simple aprehensió de coneixements. L’educació cultural impulsa a l’alumne a qüestionar, reflexionar i actuar davant els reptes que sorgeixen en la societat.

La cultura com a font d’emocions i coneixement

Finalment, la cultura és també una font d’emocions i sentiments. L’educació cultural commou, entusiasma i genera una passió per allò que és propi, creant una connexió emocional amb el coneixement. Aquesta dimensió emocional és una porta d’entrada privilegiada per a l’aprenentatge, ja que activa en l’alumnat una gran motivació per entendre el món que l'envolta.

L’educació, doncs, no només forma a les persones en coneixements pràctics i teòrics, sinó que els proporciona una comprensió profunda de la seva pròpia identitat i cultura. Aquesta formació és essencial per construir una societat més cohesionada, respectuosa i crítica.