Solsona descobreix que va tenir la primera depuradora de l'Estat i ho reivindicarà als historiadors

Solsona ha descobert que va tenir la primera depuradora d'aigües residuals de l'estat espanyol i reclamarà a través del Centre d'Estudis Lacetants aquest lloc en la història. Segons ha trobat l’historiador i divulgador local Marcel·lí Coromines, aquesta depuradora va entrar en funcionament el 1929, abans que la fins ara considerada pionera, la de Reus de 1937, i la de Madrid, de 1950.

Coromines ha detallat que el projecte de la depuradora de Solsona va ser impulsat per l'Ajuntament arran d'una epidèmia de tifus que va afectar la població l'any 1923. En aquell moment, l’enginyer de Lleida Eusebi Martí Lamich, "amb una gran visió innovadora", va proposar la construcció d'una depuradora que permetria tractar l’aigua residual de manera eficient. El projecte va ser acceptat i es va materialitzar en un sistema de depuració similar al que es fa servir actualment, amb bases de decantació i tractament bacterià, un procés que, tot i la seva simplicitat, ja preveia les funcionalitats bàsiques de les actuals depuradores. Aquella depuradora es va fer a la zona coneguda com Els Tints, molt a prop d'on hi ha l'actual.

L’estructura d'aquella primera depuradora de Solsona era bastant similar a la que es fa servir en l’actualitat, tot i que en aquell moment la tecnologia era menys sofisticada. Coromines ha destacat que, abans que la depuradora de Reus, que va ser construïda el 1937, la de Solsona va estar en marxa gairebé una dècada abans, consolidant-se com la primera depuradora d’aigua residuals de l’Estat Espanyol com "una resposta innovadora" a la necessitat de millorar les condicions sanitàries de la ciutat després de la devastadora epidèmia.

Descobriment recent gràcies a la documentació històrica

Coromines ha explicat que aquesta descoberta s'ha produït durant la preparació de l'exposició sobre l'aigua encara visitable al Museu de Solsona, gràcies a la documentació proporcionada per l’Arxiu Comarcal i la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès.. A través d’un mapa històric de la modificació de la xarxa de clavegueram, s'ha pogut verificar que la depuradora de Solsona havia existit realment, un fet que fins ara era desconegut per molts, inclòs el mateix Ajuntament. Unes fotografies en donen fe. L'exposició encara oberta és 'Aiguafina, els camins de l'aigua', la qual repassa la història de la comarca en la gestió d'aquest recurs natural. Aquesta documentació inclou plans i un reportatge fotogràfic que corroboren l’existència i el funcionament de la depuradora. Malgrat això, l’estructura original, que incloïa una base rodona per al tractament bacterià, ha quedat tapada amb el temps. Coromines ha suggerit que, probablement, durant la Guerra Civil o en altres moments la depuradora va ser danyada i parcialment destruïda.

Actualment, l’Ajuntament de Solsona està treballant per recuperar part d’aquesta infraestructura, amb la intenció de realitzar prospeccions en la zona per descobrir més elements de la depuradora original. En aquest sentit, Coromines ha subratllat que s’espera que, el 2029, durant les celebracions del seu centenari, es pugui mostrar públicament aquesta part de la història de la ciutat.

Reconeixement oficial i projecció futura

Marcel·lí Coromines ha avançat que, en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal i altres historiadors locals com Ramon Queralt i l'axiver Jordi Torné estan preparant un article que detallarà les circumstàncies i els avantatges que va suposar la construcció d'aquesta depuradora, amb la finalitat de fer-la més coneguda. Els pròxims mesos es presentarà en la revista cultural Opidum, on explicaran amb més profunditat les implicacions d’aquesta troballa històrica.

A més, el president de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que ja ha estat informat de la troballa, visitarà Solsona aquest mes de gener per prendre coneixement directe d’aquest aspecte històric i col·laborar en la seva difusió. Coromines ha indicat que aquesta descoberta és una mostra més de com Solsona va ser un referent en la gestió de l’aigua i la salut pública a nivell estatal, en una època en què aquests temes eren considerats innovadors i poc abordats en altres parts de l’Estat.