Anna Roca: "Solsonianes fomentarà la identitat local a les noves generacions"

La responsable del programa Educació i Cultura al Museu de Solsona, Anna Roca, destaca l'envergadura comunitària d'una iniciativa que busca establir ponts entre el sistema educatiu i el sistema cultural, dues àrees que, segons Roca, s’han anat separant de manera gradual, tot i ser components essencials d’un mateix sistema de valors i coneixement. El projecte Solsonianes, impulsat pel Departament de Cultura i el Departament d'Educació, amb el Museu de Solsona i les escoles de la comarca té com a objectiu millorar la relació entre ambdues àrees mitjançant una acció compartida i de cocreació, que enforteixi els vincles entre els agents locals.

Roca subratlla que el projecte Solsonianes és una gran col·laboració entre múltiples agents locals: "Vull destacar el fet que és un projecte molt comunitari, amb molts agents implicats i amb una coordinació important." És un programa de tres anys que pretén millorar la relació entre el sistema cultural i el sistema educatiu, dos àmbits que “s’han tendit a separar-se molt i que no té sentit perquè som centres culturals, per tant l’educació ha de tenir integrada tota aquesta producció i tota aquesta manera d’entendre el món.”

A la comarca, els centres educatius treballen molt bé el tema cultural de manera individual, però “faltava un element estructurador de tot el que estava passant,” reconeix Roca. Per això, el Museu de Solsona es va convertir en un aliat fonamental per a Solsonianes, ja que “ells ja tenen una mirada molt en prou de l'educació” i havien fet aquest camí híbrid per fusionar cultura i educació. Roca destaca que és important també la “mirada territorial” i el projecte Solsonianes no només busca la cocreació, sinó que també aspira a establir una xarxa d'agents per facilitar la col·laboració entre els municipis més distanciats. “En territoris on els municipis estan tan distanciats, necessitem establir una xarxa d'agents que puguin col·laborar.” Així, el projecte guanya estabilitat i pot créixer més enllà de la temporalitat dels canvis institucionals: "Si establim una xarxa d'agents que tots treballen en la mateixa direcció, aquest projecte ja no és de departament, és dels agents que el tiren endavant."

La visió a llarg termini de Solsonianes és aconseguir que les noves generacions se sentin més arrelades al seu territori i al seu patrimoni. "La idea és que d’aquí a 10 anys, les generacions més joves estiguin molt més conscienciades de la seva història i patrimoni, fins i tot sentint-se més part de la seva identitat local.” El patrimoni es converteix així en un mecanisme de cohesió, un element que, segons Roca, “iguala molt els alumnes” i genera una sensació de cohesió i treball en equip.

Un dels exemples més evidents d’aquesta unió entre generacions i àrees educatives es va veure en la recent Gincama de Solsonianes, en què alumnes de tercer d'ESO van treballar conjuntament amb alumnes de primària. “Els de tercer d'ESO estan organitzant les proves i els de primària les estan realitzant, però estan treballant conjuntament i es dissoleixen les diferències d’edat o les vergonyes que podrien haver-hi entre uns i altres,” explica Roca, subratllant que aquest tipus de dinàmiques també es poden aplicar a adults: "Si no surts de la teva zona de confort, que és el museu, i tu no surts de la teva zona de confort, que és l'institut, canviar la mirada és molt difícil.”

El treball conjunt i organitzat entre diferents agents i disciplines, segons Roca, és la clau perquè els projectes tinguin una “capacitat de durar i d'expandir-se molt més forta.” El projecte Solsonianes no només cerca la millora educativa, sinó també la creació d’una “ciutadania de futur més conscient d’on ve del patrimoni, per tant més responsable a l’hora de tenir-ne cura i de transmetre-la a les generacions futures.”