Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Una de cada set persones grans del Solsonès pateix soledat elevada o molt elevada

Un estudi revela l’impacte real de la vida sense companyia en bona part de la societat i reclama més xarxes comunitàries i suport social

Una activitat de la Setmana de la Gent Gran al Solsonès

Una activitat de la Setmana de la Gent Gran al Solsonès / AJ SOLSONA

Miquel Spa

Miquel Spa

Solsona

La soledat de la gent gran és un problema real al Solsonès per be que sovint quedi amagada. El Consell Comarcal del Solsonès ha presentat els resultats de l’estudi sobre la soledat no desitjada entre les persones grans de la comarca, una diagnosi que posa de manifest que es tracta d’una realitat sovint invisible però amb una incidència directa en el benestar emocional i la salut mental de la població. L’enquesta revela que gairebé una de cada dues persones enquestades viu situacions de soledat moderada i que una de cada set presenta nivells alts o molt alts, en què ja es recomana buscar ajuda i suport.

L’estudi, impulsat pels Serveis Socials del Consell Comarcal del Solsonès amb el suport de tots els ajuntaments de la comarca, s’ha dut a terme dins del projecte Quan la soledat no es tria, escolta com et sents, que s’emmarca en el Pla comarcal d’envelliment km 0 del Solsonès. La diagnosi ha comptat amb 386 respostes, que representen el 15,6% de les persones de més de 60 anys residents a la comarca, i es va recollir durant els mesos de juny i juliol del 2025 mitjançant enquestes en línia i en paper per garantir-ne l’accessibilitat.

Els resultats identifiquen diversos factors que augmenten el risc de patir soledat no volguda. Entre els perfils més vulnerables hi ha els homes, les persones que viuen en masies o en municipis petits, el grup d’edat d’entre 60 i 64 anys —coincidint amb l’etapa prèvia a la jubilació— i aquells que tenen limitacions físiques importants o necessiten ajuda per al dia a dia. També influeix no disposar de vehicle propi ni de suport per als desplaçaments, un aspecte especialment rellevant en una comarca amb una gran dispersió territorial.

L’estudi també apunta que viure en una residència o conviure amb fills o altres familiars no és necessàriament un factor protector contra la soledat. Segons la diagnosi, la qualitat i el significat dels vincles personals són determinants, i no tant la simple convivència, a l’hora d’evitar sentiments d’aïllament.

Pel que fa a les possibles respostes al fenomen, les persones enquestades subratllen la importància de les xarxes comunitàries i del voluntariat. Disposar de més espais de relació, promoure activitats comunitàries o implicar-se en entitats del territori aportant temps personal són algunes de les mesures que, segons l’estudi, podrien contribuir a reduir la sensació de soledat.

El nivell de soledat s’ha mesurat mitjançant l’escala de De Jong Gierveld, una eina psicomètrica àmpliament utilitzada en investigacions socials i psicològiques per avaluar tant la dimensió emocional com la social de la soledat, especialment en poblacions d’edat avançada. El Consell Comarcal considera que aquesta diagnosi ha de servir de base per reforçar les polítiques públiques i les accions comunitàries orientades a millorar la qualitat de vida de la gent gran del Solsonès.

Tracking Pixel Contents