Els investigadors forestals reclamen una llei específica pel cultiu de la tòfona

El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu a Solsona, juntament amb Agrotecnio i la Universitat de Lleida, ha alertat sobre la necessitat urgent de disposar d’un marc normatiu clar que reguli el cultiu de la tòfona a l’Estat. L’objectiu és posar fi a la inseguretat jurídica que, segons adverteixen, frena inversions i limita el creixement d’un sector considerat estratègic per al desenvolupament rural.

La reivindicació s’ha fet pública a partir d’un article científic publicat a la Revista General de Derecho Administrativo, signat per César Cierco Seira, Eduard-Valentín Pavel, Daniel Oliach i José Antonio Bonet, que analitza els buits legals que afecten la tubericultura. El treball se centra especialment en la “frontera borrosa” entre sòl agrícola i forestal, una indefinició que provoca conflictes administratius i dificulta la planificació de noves plantacions.

Els autors subratllen que el cultiu de tòfones requereix inversions elevades i terminis llargs de retorn, i que aquesta realitat xoca amb un entorn normatiu incert. “Sense un marc clar, propietaris i inversors es troben amb obstacles que frenen la presa de decisions”, apunta el catedràtic de Dret Administratiu de la UdL, César Cierco.

El sector de la tòfona ha guanyat pes en les darreres dècades com una activitat amb alta rendibilitat econòmica i amb importants beneficis ambientals i socials. La implantació de plantacions contribueix a la gestió activa del territori, a la prevenció d’incendis i a la fixació de població a les zones rurals.

Daniel Oliach, investigador del CTFC i cap del grup de recerca en Micologia i Tubericultura, alerta que la manca de regulació específica posa en risc la consolidació del sector. “Cal una norma pròpia que doni seguretat als productors i garanteixi una gestió sostenible”, sosté.

L’estudi analitza com a cas recent la reforma de la Llei forestal de la Comunitat Valenciana, aprovada el desembre de 2024, que estableix que el cultiu de tòfones en sòl agrícola s’ha de considerar activitat agrària. Tot i valorar l’esforç, els autors adverteixen que aquesta solució pot generar contradiccions jurídiques i afectar el règim de protecció del sòl forestal.

Com a alternativa, el treball posa com a exemple el model italià, que disposa d’una llei estatal específica sobre la tòfona, que regula la producció, el cultiu, la recol·lecció i la comercialització, i diferencia clarament entre tòfona cultivada, tòfona en medi forestal i tòfona silvestre.

Els investigadors proposen distingir tres realitats: el cultiu en sòl agrícola, que hauria de quedar fora del concepte de bosc; el cultiu en sòl forestal, que s’hauria d’integrar dins la gestió forestal sostenible, i la recol·lecció de tòfona silvestre, que necessita una actualització profunda per combatre el furtivisme i millorar la professionalització.

José Antonio Bonet defensa que només una llei pròpia permetrà consolidar un sector amb un enorme potencial econòmic i ambiental. Els autors conclouen que una normativa específica aportaria seguretat jurídica i coherència reguladora a una activitat clau per als territoris rurals.