Entrevista | ÀLEX VILANOVA president de l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona
«La festa s’ha d’adaptar a la realitat de cada moment»
El president del Carnaval de Solsona assegura que «els canvis en el programa són una prova i, si no van bé, tant es fan com es desfan»

Àlex Vilanova és el president de l’Associació de Festes del Carnaval / Arxiu/Oscar Bayona

Aquest any el Carnaval presenta diversos canvis organitzatius com la limitació de l’aforament de la desfilada de dissabte.
Sí, això és un punt que s’havia de provar l’any passat, però que la pluja va impedir. En les darreres edicions hi havia molta gent i s’allargava molt. Llavors vam dir, fem aquesta prova, la limitem, i amb el temps s’acabarà d’ajustar el nombre de participants, que hem posat al voltant de 700 persones. També hi ha el canvi d’horari de la proclamació del Mata Ruc d’Honor i els Ballets, que l’any passat va ser per força, i aquest any ja s’ha previst al programa. Abans ho fèiem en acabar la rua, i ara ho farem al voltant de les 12 de la nit a la plaça.
A què es deu aquest canvi?
Va agradar molt. Bàsicament, ens ho van demanar les mateixes comparses i socis de l’associació. L’any passat es va valorar que havia anat molt bé fer-ho més tard perquè no s’havia de córrer tant i podem arribar a tot. D’aquesta manera, podem allargar una mica més la part del mercat que es fa abans de la rua. Ens ho van demanar i aquest any hem decidit provar-ho. Si els canvis de programa no van bé, tant es fan com es desfan. Per tant, ho provarem.
Els concerts a la polivalent no començaran fins a les 3 de la matinada. Per què?
Això ve fet perquè organitzar un concert a la sala polivalent té uns costos i nosaltres començàvem a les dues i ens trobàvem molt sols fins allà a quarts de quatre. I és molt frustrant per l’artista que està a dalt de l’escenari fer un concert per 50 persones. I vam decidir provar de començar una mica més tard i veurem com resulta aquest canvi d’horari. L’associació rep uns ingressos del fet de muntar aquests concerts perquè amb tot un Carnaval movem molts diners i a tot arreu has d’anar buscant els petits beneficis que et permeten pagar tot el que es fa al carrer. També hem apostat per grups de versions i DJ i hem pogut tocar una mica alguns preus d’entrades d’aquestes nits i fer-los més populars.
Quin paper juguen les comparses en l’organització?
El Carnaval són les comparses. Nosaltres al final estem al davant perquè hi ha d’haver alguna cara visible per tota la burocràcia i tota la logística, però hi ha actes on col·laboren o els organitzen les comparses. Si només ho haguéssim de fer nosaltres sols, els vint que som a la Junta, no hi hauria tantíssims actes.
També són importants els socis de l’Associació de Festes del Carnaval...
Els socis al final són els amos del Carnaval, els amos de tot el que tenim com qualsevol associació. I hi ha un volum alt de socis, uns 1.500, perquè des de l’associació s’intenta sempre afavorir-los en algun sentit. Per exemple, només pots comprar l’abonament de totes les nits si ets soci i els hi obrim la botiga tres dies abans que al públic general. Els cuidem molt.
Amb tots els canvis organitzatius i d’horaris podem dir que aquest és un any de proves?
Sí, la festa s’ha d’adaptar a la realitat de cada moment. Si d’aquí uns quants anys demanen de començar abans perquè les 3 del matí és molt enllà i que no cal penjar el ruc a la una de la nit, doncs hi haurà alguna Junta que decidirà tornar a fer-ho a les nou del vespre. Si ha de passar, passarà. Per sort el Carnaval en aquest sentit no té res escrit. Jo crec que l’únic que és obligatori és que hi hagi sermó que és l’origen del Carnaval, el primer acte que es va recuperar el 71. Això sí que per mi s’ha de continuar fent, però la resta d’actes, si deixen de tenir sentit o si deixa de venir la gent no s’ha de continuar fent perquè sempre ho hem fet així. No crec que sigui la manera de fer que les festes populars continuïn sent populars.
- El dia que Pasqual Maragall va fer 8.000 quilòmetres per reconèixer un bagenc
- Mor una persona en un accident laboral a Sant Fruitós de Bages
- La protectora de Manresa difon un vídeo per denunciar una dona que va abandonar un gos a les seves instal·lacions
- Els iranians creuen en la guerra perquè la fi del règim els donarà una millor vida
- Alguns clients se senten orgullosos que sigui una dona, però d'altres en desconfien
- La guerra de l’Iran eleva la llista de països de l’Orient Pròxim i del món àrab al quals Exteriors recomana no viatjar
- Els Mossos d'Esquadra investigaran la persona que va abandonar un gos a la protectora de Manresa
- Intenten esquivar un control a la C-16, a Castellbell, amb més de tres tones de cable de coure al camió i acaben detinguts per furt