El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal lidera l’estudi sobre 150 anys d’història de l'entorn natural per guiar la restauració europea

Les decisions que Europa prengui avui sobre restauració forestal estan condicionades per més d’un segle d’història. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi recent liderat per la investigadora Maitane Erdozain, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), publicat a Land Use Policy. El treball analitza com guerres, canvis polítics, fluctuacions econòmiques i transformacions socials han modelat els boscos europeus des de finals del segle XIX.

L’estudi arriba en un moment clau: la Unió Europea es prepara per implementar el nou Reglament de Restauració de la Natura (RRN), que pretén impulsar la restauració forestal a gran escala a tot el continent. Desenvolupat en el marc del projecte europeu SUPERB (Horizon 2020) i coordinat per l’European Forest Institute (EFI), l’anàlisi reuneix el coneixement de 32 experts de 18 països i identifica els factors que històricament han afavorit —o frenat— la restauració dels boscos.

Entre els elements destacats hi ha els canvis en la governança i la propietat forestal, la influència dels mercats, l’abandonament rural i l’evolució de l’opinió pública. Segons Erdozain, “sense aquests elements, Europa corre el risc de repetir els mateixos errors del passat i avançar només cap a restauracions disperses i descoordinades, molt lluny de l’ambició de recuperació a gran escala que s’ha fixat”.

Els resultats mostren que la restauració forestal no depèn únicament de decisions tècniques o ecològiques, sinó d’un entramat social complex. La fragmentació derivada de la privatització forestal o la coexistència de visions socials divergents sobre el paper del bosc han generat polítiques incoherents que han limitat l’èxit de molts projectes. En canvi, els períodes amb marcs normatius sòlids, finançament estable i participació social àmplia han afavorit avenços significatius.

A partir d’aquestes lliçons, l’estudi proposa recomanacions per a la implementació del RRN, com models de governança híbrids que combinin directrius nacionals clares amb flexibilitat local, i sistemes de finançament estables basats en incentius econòmics, fiscals i mecanismes de mercat vinculats als serveis ecosistèmics forestals.

Tot i que l’anàlisi és qualitativa i basada en l’experiència d’experts nacionals, el treball obre noves preguntes per a la recerca i la política forestal: com dissenyar incentius eficaços per a propietaris privats, quins models de governança funcionen millor en contextos socioecològics diversos i com garantir que la restauració avanci fins i tot en temps de crisi.

Amb els països europeus elaborant actualment els seus Plans Nacionals de Restauració, aquestes conclusions arriben en un moment decisiu. Segons Sergio de Miguel, catedràtic de Ciència Forestal de la Universitat de Lleida i coordinador del Grup de Recerca Global en Ecosistemes Forestals del CTFC, “entendre el passat és imprescindible per construir boscos més resilients en el futur”.