El sermó del Carnaval repassa l'actualitat de Solsona: des del Ple sense cap punt a l'ordre del dia fins al ciberatac al Consell

Si bé per Carnaval sempre regna la broma, també hi tenen cabuda la sinceritat sense embuts i les plantofades de realitat. Prova d’això és el tradicional sermó que es fa a Solsona, amb què, amb un to divertit alhora que punyent, es fa un exhaustiu repàs de l’actualitat mundial, estatal i local per comentar tot allò que ha passat des del darrer Carnaval.

Els que s'han dut la pitjor part, com és habitual, han estat l’alcaldessa i els regidors de l’Ajuntament. Després que la sermonaire hagi criticat l’increment del 10% de la taxa d’escombraries i algunes promeses incomplertes dels grups que formen govern (ERC i ApS-CUP), ha recordat el Ple de setembre sense cap punt a l’ordre del dia i el de gener, que «va quedar enllestit en 7 minuts». D’aquesta manera, els anima «a posar-se a treballar», segons va apunta.

També s’esmenten altres qüestions locals, com ara el funcionament del Centre Sanitari, del qual «ningú se’n vol fer càrrec» i, com diu la sermonaire, hi entres amb un mal i en surts amb qualsevol altre. Això sí, celebra que ja pugui fer avortaments, «situant Solsona a l’any 2026». El Consell Comarcal també ha rebut mofa pel ciberatac que va patir aquest estiu. «Amb el ritme de feina que es gasten se n’adonarien tres o quatre mesos més enllà», ha clamat la sermonaire.

També ha parlat sobre l’actual bisbe Francesc Conesa, «que no fa gens de soroll» i, per tant, «si no la caga no el podem criticar», ha dit, fent referència al seu predecessor. Així mateix, ha comentat un dels safareigs més recents a la ciutat: la relació laboral entre la solsonina Núria Sala i Iñaki Urdangarin.

Entre tantes veritats camuflades de broma, també s'han dit algunes paraules boniques, com per exemple cap a la recuperació del cine París, que ha fet esclatar la plaça en aplaudiments, o cap a l’orquestra Patinfanjàs, que enguany celebra el 50è aniversari.

Acompanyant la sermonaire també hi han estat presents les autoritats carnavaleres: la reina Carnestoltes Carme Castells; un caricaturesc Salvador Illa en cadira de rodes i una gran illa de barret (fent honor al cognom) i el seu esbojarrat metge; dues pendonistes, per descomptat, molt d’anar a missa; i representants del pubillatge local, això sí, l’hereu vestit de pubilla i les pubilles, d’hereus.

Un cop ha acabat el llarg sermó, ha arribat el torn dels tradicionals i esperats ballets, el moment que els infants esperaven amb delit. Des del Pep dels Orriols, passant per l’Olímpic, el Tòfol Nano, el Comte de l’Assaltu i els quatre Gegants Bojos, entre d’altres, grans i petits han gaudit al màxim de l’àmplia i variada imatgeria festiva de la festa.

Cada cop queda menys per al trist Dimecres de Cendra, però els solsonins estan decidits a gaudir fins al darrer sospir el seu estimat Carnaval.