Enquesta sobre Salut Mental al Solsonès: culpa, autoexigència i acceptació social

La Taula de Salut Mental del Solsonès ha posat en marxa un qüestionari amb l’objectiu de conèixer com viu la població de la comarca la pressió derivada de les responsabilitats quotidianes i quin impacte té sobre la salut mental. L’enquesta està oberta a tots els residents majors de 16 anys i busca recollir percepcions, opinions i necessitats dels ciutadans per entendre millor una realitat que sovint passa desapercebuda però que afecta profundament la vida diària de molts habitants del Solsonès.

El qüestionari aborda aspectes com la percepció sobre el rendiment personal a la feina, el temps disponible per a la cura personal, l’autoexigència en diferents àmbits (personal, econòmic, domèstic, social o digital), i com aquesta sobrecàrrega afecta la salut i la vida social de les persones, així com el temps dedicat a l’oci. La Taula de Salut Mental subratlla que aquesta dinàmica, en què el rendiment sembla mai ser prou, pot convertir-se en una trampa que porta a desconnectar de les pròpies necessitats i del benestar personal.

El qüestionari està disponible tant en línia com en paper fins al 19 d’abril i es pot accedir a través de les pàgines web dels ajuntaments del Solsonès, així com als espais com el Consell Comarcal, biblioteques i el Casal Cívic i Comunitari Xavier Jounou. L’objectiu és garantir que qualsevol persona pugui participar de manera senzilla i anònima.

El Consell Comarcal, l’Ajuntament de Solsona, el Centre Sanitari, Amisol, Sol del Solsonès, Eunoia, Ocell de Foc, el Departament de Salut, Althaia, els Mossos d’Esquadra, la Policia Local i el Jutjat de Solsona formen part de la Taula de Salut Mental, que treballa per situar la salut mental com un eix central en les polítiques i accions comunitàries del territori.

Estrès i sobreproducció laboral

L'enquesta recull informació sobre la situació laboral i personal dels participants: contracte, treball autònom, feina informal, jubilació, estudis, atur, baixa laboral o altres circumstàncies. També inclou responsabilitats familiars i sector d’activitat (públic, privat o autònom).

Un dels blocs centra l’atenció en la percepció personal: sentir que s’hauria de fer més del que ja es fa, dificultats per desconnectar sense culpa, una rutina plena d’obligacions, preocupació per no ser prou productiu o per “no aprofitar el temps”, i la sensació que el valor personal depèn de la productivitat. També s’analitza si les persones actuen més per pressió externa que per voluntat pròpia, la dificultat de dir “no” i l’esgotament al final del dia.

L’enquesta pregunta què atribueix cada participant a la seva sobreproducció: necessitat econòmica, cultura laboral i pressió de l’entorn, expectatives pròpies, manca de temps o planificació, inseguretat laboral o vital, comparació social i xarxes, i altres factors. També s’explora com reacciona la persona quan no “rendeix prou”: si es culpa, es frustra, accepta i descansa, o intenta recuperar el temps després.

Pressió percebuda i factors d’estrès

Els participants puntuen, de l’1 al 5, la pressió percebuda en àmbits com feina o estudis, responsabilitats domèstiques, obligacions socials, exigències econòmiques, autoexigència personal, presència digital i pressió vinculada a la salut i la imatge. També es pregunta si la societat fomenta la sobreproductivitat i quant temps dediquen setmanalment a l’oci i la desconnexió.

L’enquesta analitza factors que poden augmentar o alleujar la pressió: situació econòmica, suport emocional o pràctic, salut física i mental. Finalment, indaga les conseqüències de la sobrecàrrega sobre energia, salut mental, motivació, vida social i sostenibilitat del ritme a llarg termini, així com mesures que ajudarien a reduir la sensació de sobreproducció.

Amb aquest qüestionari, la Taula de Salut Mental vol posar dades sobre una realitat cada cop més present: la cultura de la productivitat permanent, l’autoexigència i la dificultat de desconnectar, en un context on la línia entre vida laboral i personal és cada vegada més difusa.