Elena Crespi: “Moltes famílies volen educar millor en sexualitat, però encara arrosseguen els seus propis tabús”

La sexòloga Elena Crespi ha participat a la Biblioteca Carles Morató de Solsona en un taller de sexualitat adreçat a famílies amb l’objectiu d’oferir eines per abordar l’educació sexual dels infants amb naturalitat i sense tabús. La sessió ha posat sobre la taula els reptes que encara afronten moltes famílies a l’hora de parlar de sexualitat i la necessitat de superar mites arrelats.

Crespi reflexiona sobre per què encara calen espais de formació, sobre l’impacte dels discursos ultraconservadors en els drets sexuals i sobre els tabús que encara persisteixen.

—Per què encara avui cal fer tallers per desmitificar la sexualitat a les famílies?

“L’objectiu d’aquests tallers és facilitar que les famílies puguin fer una bona educació sexual. Les generacions que ara estan educant la canalla van rebre sovint una educació sexual molt escassa, amb moltes prohibicions i alarmes, amb poc espai per al plaer i amb una mirada clarament masclista. També hi havia molts prejudicis racistes, LGTBI-fòbics, capacitistes o grassofòbics”. Aquesta herència fa que molts pares i mares vulguin educar millor els seus fills però no sempre sàpiguen com fer-ho. Moltes famílies es troben perdudes. Saben que volen fer-ho millor del que van rebre, però encara arrosseguen els seus propis tabús i dubtes sobre què explicar o com posar límits.

—Veus un avenç social en aquesta qüestió o les noves ideologies polítiques ens fan retrocedir cap als vells tabús?

“Quan apareixen ideologies polítiques que recuperen aquests vells tabús, el que fan és marcar un pas enrere en tot el que implica els drets sexuals i reproductius. Hi ha una fornada d’ideologia d’extrema dreta ultraconservadora que fins i tot posa en dubte drets que avui consideràvem assumits. Encara hi ha qui batalla contra lleis com el dret a l’avortament o contra les normatives que protegeixen davant la discriminació i els discursos d’odi per identitat de gènere o orientació sexual. Aquests discursos arriben especialment a sectors joves, molts d’aquests missatges es difonen amb informació falsa i fake news i apel·len a pors que pot tenir el jovent o altres sectors de la població”.

—En els entorns rurals és més difícil parlar de sexualitat que a les ciutats?

“Encara hi trobo més dificultats. Quan ets diferent en un entorn rural, a vegades és més complicat encaixar perquè la societat espera un model més clàssic i la diferència pot costar més. S’ha avançat moltíssim i cada cop hi ha més famílies en pobles i entorns rurals que es preocupen per l’educació sexual de la seva canalla. Per això crec que la diferència entre món rural i ciutat s’està fent cada vegada més petita”.

—Quines situacions et trobes encara avui amb la sexualitat com a tabú?

“El gran tabú continua sent el plaer. Encara costa entendre que la sexualitat és una realitat present al llarg de tota la vida i que també forma part del procés de descobriment del propi cos durant la infància. Acceptar que els infants poden experimentar sensacions plaents quan descobreixen el seu cos encara genera incomoditat en molts adults. Quan això passa i la canalla comença a explorar el seu cos o més endavant la masturbació, moltes famílies ho viuen amb dificultat. La sexualitat hauria d’entendre’s des d’una perspectiva més àmplia. La sexualitat és sobretot plaer, comunicació, interrelació amb els altres i també autoconeixement. Encara no la tractem amb la naturalitat que es mereix i ens queda camí”. HI ha un canvi en les preocupacions de moltes famílies, ara sovint em diuen que tenen por d’explicar massa coses. Però jo sempre recordo que no s’explica mai de més. L’únic que cal és utilitzar un vocabulari adequat i adaptar els continguts al que la canalla pot entendre”.