El Zoo dels Pirineus construirà un refugi per a senglars ferits que no poden tornar al medi natural

Malgrat que el senglar és actualment una espècie amb sobrepoblació a Catalunya i que la detecció de casos de pesta porcina africana ha motivat l’activació de batudes de control a l’àrea metropolitana de Barcelona, l'espècie comptarà aviat amb un espai de protecció. El Zoo dels Pirineus ha activat un projecte per construir unrefugi destinat a exemplars ferits iu que per llei no poden tornar al medi natural.

El centre, situat al municipi d’Odèn, al Solsonès, acull actualment cinc senglars que hi han arribat en diferents circumstàncies i que, per normativa, no poden ser alliberats. Segons explica una de les treballadores del refugi, Noelia Sánchez, alguns dels animals van ser recuperats després de situacions vinculades a la caça o després de patir lesions. “Van arribar en diferents circumstàncies, alguns rescatats de caçadors o perquè havien patit accidents. Per normativa aquests senglars no es poden tornar a alliberar”, assenyala Sánchez. La legislació vigent impedeix retornar al medi natural determinats animals que han estat manipulats o que han viscut en captivitat, especialment en el context sanitari actual. El recinte per a senglars farà 3.000 metres quadrats i estarà equipat amb les mesures de protecció i seguretat necessàriers per a una espècie que te molta força per gratar el terreny. El seu cost és de 30.000 euros.

Els cinc exemplars viuen des de fa temps al centre, tot i que amb trajectòries diferents. “La més veterana fa bastants anys que hi és, uns deu, mentre que l’última va arribar fa aproximadament un parell d’anys”, explica la responsable. De fet, al Zoo del Pirineu els senglars tenen nom i són tractats amb el mateix afecte que la resta d'animals. Una de les senglars es diu MaggieI i una altra Ariel. La construcció del nou refugi respon també a la necessitat de disposar d’un espai més adaptat al comportament d’aquests animals. Els senglars són especialment actius i poden malmetre amb facilitat les instal·lacions.

“Els recintes que teníem inicialment havien d’aguantar-los, però els senglars fan força destrosses i el tancament no era prou resistent”, explica Sánchez. El projecte preveu crear un espai específic pensat per a aquesta espècie.

El refugi no serà només per als animals que hi viuen actualment. L’objectiu és que esdevingui una instal·lació permanent per acollir futurs exemplars de senglar que puguin arribar al centre. “Serà un refugi per senglars estable, no només per aquests cinc que tenim ara". En aquest sentit, el Zoo dels Pirineus funciona com a refugi per a fauna autòctona ferida o que no pot tornar a la natura. Al centre hi conviuen espècies diverses, moltes d’elles recuperades després d’accidents o d’actes de maltractament.

Segons explica Sánchez, entre els animals acollits hi ha ocells com corbs, cornelles, gavines o diferents espècies de mussols, alguns dels quals han arribat amb ales trencades o altres lesions que els impedeixen sobreviure en llibertat.

“Quan algú troba un animal ferit ens truca o ens el porta. La gent està cada vegada més conscienciada i intenta ajudar-los”, apunta.

Micromecenatge per finançar el projecte

Per fer possible la construcció del nou espai, el centre ha impulsat una campanya de micromecenatge amb l’objectiu de recollir aportacions de particulars. La iniciativa avança progressivament, tot i que genera opinions diverses.

“Amb els senglars hi ha una mica de tot: hi ha gent que entén el projecte i gent que ho veu contradictori perquè és una espècie amb molta població”, reconeix Sánchez. Malgrat això, defensa la tasca del centre: “Nosaltres atenem els animals que arriben i que necessiten ajuda. No els podem tornar a la natura, però tampoc els podem deixar sense atenció”.

El futur refugi pretén garantir unes condicions més adequades per a aquests animals i consolidar el paper del centre com a espai de recuperació per a la fauna salvatge del territori.

La paradoxa de l'espècie: batudes i refugis

Des del Zoo del Pirineu han admès que reben crítiques per fer un refugi per a senglars. Davant d'això, argumenten que "Durant milers d’anys, el senglar europeu va viure en equilibri amb el seu entorn. Una femella tenia normalment una sola camada a l’any, amb entre tres i sis cries, i la població estava regulada per depredadors naturals com el llop o el linx. Aquest equilibri es va trencar quan l’ésser humà va fer desaparèixer gran part d’aquests depredadors. Sense aquests reguladors naturals, i amb abundància d’aliment en paisatges agrícoles i urbans, la població de senglars ha crescut amb força. A això s’hi suma la presència d’híbrids amb porcs domèstics o vietnamites abandonats, que han introduït característiques pròpies del porc domèstic: camades més nombroses, reproducció diverses vegades l’any i més tolerància a la presència humana. El resultat és una paradoxa: avui es parla d’una “plaga” de senglars, però en gran part és una situació creada per les nostres pròpies decisions.