La base real del Xut de Carnaval: un petit mussol que viu a Solsona

El conegut Xut del Carnaval de Solsona, una de les figures més emblemàtiques de la festa, té una base real en la natura. Així ho explica Helena Navalpotro, del Grup de Natura del Solsonès, que ha elaborat una comparació entre aquest gegant festiu i el xot (Otus scops), un petit ocell rapinyaire nocturn present al territori.

Segons Navalpotro, el Xut, popular per la seva picada d’ullet i el seu caràcter desenfadat, comparteix nom i algunes característiques amb aquest mussol de petites dimensions, que mesura poc més que dos punys i no supera els 100 grams de pes. Es tracta d’una espècie nocturna, de plomatge discret i difícil de veure, que habita zones arbrades i obertes com boscos de ribera o espais agroforestals.

L’experta destaca que aquest ocell és especialment audible a partir de la primavera, quan emet un característic xiulet repetitiu per atraure parella i marcar territori. Tot i la seva presència al Solsonès durant els mesos càlids, el xot és migrador i passa l’hivern a l’Àfrica, tornant a finals de març.

De la natura a la cultura popular

La comparació també posa en relleu el component simbòlic del Xut dins el Carnaval. La figura festiva neix com una paròdia de l’Àliga de Solsona, un element solemne de la Festa Major. En aquest contrast, el Xut representa un ocell més petit, rodó i simpàtic, en oposició a la majestuositat de l’àliga.

Aquesta dualitat també es troba en la natura: mentre que el xot és un ocell discret i nocturn, l’àliga daurada —present també a la comarca— és gran, diürna i imponent. La reinterpretació festiva d’aquests trets reforça el caràcter satíric propi del Carnaval.

El Xut, construït l’any 1981, destaca també per les seves característiques singulars dins el món dels gegants: pot girar el coll, moure les ales i fer la seva característica picada d’ullet, elements que requereixen habilitat en el seu ball.

Una espècie a preservar

Més enllà de la dimensió cultural, Navalpotro alerta sobre la importància de conservar l’hàbitat del xot. Tot i ser una espècie encara relativament comuna, depèn de la presència d’arbres madurs per nidificar i d’una bona disponibilitat d’insectes per alimentar-se. Factors com la pèrdua d’hàbitat o l’ús de pesticides poden afectar-ne les poblacions.

En aquest sentit, des del Grup de Natura del Solsonès es fa una crida a preservar l’entorn natural de la comarca, de la mateixa manera que es cuiden els elements del patrimoni festiu. La coincidència entre cultura i natura fa que, a Solsona, el Xut no només sigui una figura de Carnaval, sinó també un recordatori viu de la biodiversitat local.