Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Debat polític a Solsona per la construcció de pisos de protecció al carrer Gaudí

L'equip de govern defensa la necessitat d'habitatge social, mentre que l'oposició critica el conveni i la gestió del sòl municipal

Els representants polítics al plenari municipal

Els representants polítics al plenari municipal / AJ SOLSONA

Miquel Spa

Miquel Spa

Solsona

La construcció de més de 50 pisos de protecció oficial a Solsona ha generat el debat polític. El projecte, que s'ha aprovat en el darrer ple municipal amb els vots favorables de l'equip de govern (ERC i ApS-CUP), l'abstenció de Treballem per Solsona i el rebuig de Junts, ha posat en evidència les diferències entre els diferents grups polítics de la ciutat. Les crítiques de l'oposició se centren en el conveni signat entre l'Ajuntament i les entitats Sostre Cívic i Hàbitat3, que s'encarregaran de la construcció i gestió dels habitatges.

El projecte i el conveni amb Sostre Cívic i Hàbitat3

El projecte contempla la construcció de més de 50 habitatges de lloguer social al solar del número 4 del carrer d'Antoni Gaudí, una parcel·la de 2.528 metres quadrats, que continuarà sent de titularitat municipal. El conveni estableix que les entitats sense ànim de lucre Sostre Cívic i Hàbitat3 seran les responsables de la promoció i gestió de l'edifici, així com de la seva totalitat del finançament. Així, l'Ajuntament no haurà d'invertir diners públics en el projecte, que també podrà beneficiar-se dels ajuts del Pla 50.000 de la Generalitat de Catalunya.

Pilar Viladrich, regidora d'Habitatge, defensa que aquesta fórmula és "la manera més àgil, ràpida i segura de no deixar a mans especulatives la construcció d'habitatge públic de lloguer". L'equip de govern destaca que l'adjudicació a entitats socials permet mantenir el control sobre el procés, cosa que no passaria si el projecte fos executat per empreses privades o per la Generalitat. A més, es constituirà una comissió de seguiment per garantir la planificació i l'execució del projecte.

Crítiques de l'oposició

Malgrat les explicacions de l'executiu local, l'oposició ha mostrat el seu desacord amb el conveni. Junts per Solsona i Treballem per Solsona coincideixen en la necessitat de promoure habitatge social, però consideren que "no es pot fer de qualsevol manera ni a qualsevol preu". En paraules de la portaveu de Junts, Núria Bonet, el conveni "defensa més els interessos d'aquestes entitats que els de la ciutat". Els dos grups crítics també van sol·licitar la retirada d'aquest punt de l'ordre del dia, acusant l'equip de govern de no consultar els veïns de la zona ni de detallar aspectes com la tipologia d'habitatges o el perfil dels futurs inquilins.

Una de les principals crítiques de l'oposició és la decisió de destinar el solar del carrer d'Antoni Gaudí a aquest projecte, argumentant que es tracta del terreny més valuós del patrimoni municipal i que es podria destinar a altres usos. A més, Junts i Treballem temen que la promoció de pisos agreugi la manca d'aparcament a la zona, ja que el conveni no preveu aquesta necessitat, i lamenten la manca d'informes tècnics i de secretaria que avalin la decisió.

Defensa de l'equip de govern

Des del govern municipal, l'alcaldessa Judit Gisbert va reiterar que l'habitatge és "un problema greus" i que destinar el millor patrimoni municipal a aquest fi és una "obligació". Gisbert va defensar que el solar del carrer d'Antoni Gaudí és l'únic que pot donar resposta a l'extrema necessitat d'habitatge de Solsona, atès que altres solars disponibles només permetrien construir un màxim de 17 pisos. L'alcaldessa també va destacar que l'equip de govern començarà a treballar de manera conjunta amb les entitats implicades per definir el projecte, resoldre els dubtes sobre l'aparcament i garantir que l'habitatge social a la ciutat sigui accessible i adequat a les necessitats de la comunitat.

Un procés amb supervisió municipal

L'executiu local destaca que, amb aquest conveni, l'Ajuntament manté un paper actiu en la supervisió i el seguiment del projecte, el que no passaria si el projecte fos a càrrec de promotors privats. Segons Viladrich, la cessió gratuïta i directa del dret real de superfície a les entitats sense ànim de lucre és una manera de "revaloritzar el sòl" i garantir que els recursos municipals es destinin a projectes que beneficiïn la ciutadania.

El projecte continua avançant amb la previsió de tenir un avantprojecte de l'edifici en un termini màxim de cinc mesos, moment en què es farà una presentació pública a la ciutadania. Tot i les crítiques, l'equip de govern es manté ferm en la seva aposta per solucionar la greu problemàtica d'habitatge que pateix Solsona.

Tracking Pixel Contents