La manera ancestral de construir al camp: torna el mur de pedra seca al Solsonès

Prades de la Molsosa acollirà el pròxim 25 d’abril una nova edició del cicle d’arts i oficis del Baix Solsonès i rodalia, que en aquesta ocasió posarà el focus en la tècnica tradicional de la pedra seca. L’activitat està impulsada per Arada Creativitat Social en el marc del pla de desenvolupament comunitari Actua.

La jornada consistirà en un taller pràctic conduït per Pau Collado, membre de Senders Vius, una cooperativa especialitzada en la recuperació d’elements patrimonials i històrics del territori. L’activitat permetrà als participants apropar-se a una tècnica tradicional de construcció que es caracteritza per l’ús de pedres sense cap tipus de morter.

La pedra seca, encara present en molts paisatges rurals, requereix una gran destresa i coneixement dels materials. Els antics mestres margers eren capaços d’interpretar cada peça per garantir-ne l’encaix i l’estabilitat. En aquest sentit, el taller oferirà eines pràctiques per aprendre a seleccionar les pedres segons la seva forma i mida, col·locar-les de manera precisa i equilibrar-les per aconseguir estructures sòlides i duradores.

Amb aquest tipus d’iniciatives, el cicle d’arts i oficis busca preservar i difondre coneixements tradicionals que encara perduren, alhora que fomenta la transmissió d’aquestes tècniques a noves generacions.

Per participar-hi, cal fer inscripció prèvia enviant un correu electrònic a actua@larada.coop o trucant al telèfon 722 38 30 76.

Una tradició present al Neolític i ara Patrimoni de la Humanitat

Els murs de pedra seca formen part d’una tradició constructiva mil·lenària que es remunta al Neolític, quan les primeres comunitats agrícoles van començar a utilitzar pedres sense cap tipus de morter per aixecar estructures útils i resistents. Aquesta tècnica tradicional, basada en l’encaix precís de les pedres, es va estendre amb el pas del temps per nombroses regions d’Europa, especialment a la conca mediterrània, on ha esdevingut un element clau del paisatge rural.

Durant segles, els murs han tingut una funció essencial en l’organització del territori agrari, ja que permetien delimitar finques, construir feixes en terrenys amb pendent i protegir els cultius o conduir el bestiar. A Catalunya, aquest tipus de construcció va viure una gran expansió entre els segles XVIII i XIX, coincidint amb l’augment de l’activitat agrícola i la necessitat d’optimitzar l’ús de la terra. La seva presència encara avui és visible en molts entorns rurals, tot i que en alguns casos es troben en estat de degradació.

Més enllà de la seva funció pràctica, els murs de pedra seca reflecteixen un ampli coneixement transmès de generació en generació pels margers, que sabien seleccionar i col·locar cada peça per garantir l’estabilitat de l’estructura sense necessitat de cap material d’unió. Aquest saber fer artesanal és considerat avui un patrimoni cultural de gran valor, tant per la seva sostenibilitat com per la seva integració amb l’entorn natural.

El reconeixement internacional va arribar l’any 2018, quan la tècnica de la pedra seca va ser inscrita com a Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO, que en va destacar la importància històrica i la seva transmissió viva. Actualment, diverses iniciatives treballen per preservar aquests coneixements tradicionals i fomentar-ne la conservació, tot promovent-ne la transmissió a noves generacions i la valorització com a part essencial del patrimoni rural.