El Centre de Ciència i Tecnologia descobreix noves rutes migratòries dels ratpenats

El projecte MigraBats, impulsat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, està aportant noves dades sobre les migracions de ratpenats forestals a Europa i ha permès identificar rutes migratòries fins ara desconegudes. El programa s’emmarca en una iniciativa internacional coordinada pel Max Planck Institute of Animal Behavior, amb la participació d’experts i institucions de diversos països.

L’objectiu principal és conèixer els moviments de tres espècies bioindicadores: el nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus), el nòctul mitjà (Nyctalus noctula) i el nòctul petit (Nyctalus leisleri). Per fer-ho, els investigadors han col·locat radiotransmissors ultralleugers a femelles —les úniques que migren— per seguir-ne els desplaçaments i elaborar un mapa internacional de rutes migratòries.

Aquest treball forma part del projecte Endesabats, promogut per Endesa, que des de fa més d’una dècada estudia els quiròpters a Catalunya i altres punts de l’Estat. Gràcies a l’ús de noves tecnologies com els emissors “nanofox”, els investigadors han pogut obtenir dades continuades durant més de trenta dies.

Els resultats, obtinguts durant les campanyes del 2024 i 2025, evidencien la gran capacitat migratòria d’aquestes espècies. En el cas del nòctul gegant, una femella va recórrer distàncies de fins a 291 quilòmetres diaris i va arribar fins a la frontera entre Alemanya i Polònia, assolint altituds de vol de fins a 2.300 metres. El nòctul petit, per la seva banda, pot allargar les migracions durant més de vint dies, mentre que el nòctul mitjà destaca per moviments intensos durant l’època d’aparellament, amb travesses freqüents del Pirineu.

Aquestes dades reforcen la idea que Catalunya i el nord de la península Ibèrica són un punt clau de connexió entre poblacions europees de ratpenats forestals. Els marcatges s’han dut a terme en comarques com el Solsonès, el Berguedà, Osona, la Garrotxa i la Vall d’Aran, amb especial incidència en espais com la Fageda d’en Jordà, dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i en zones d’alta muntanya aranesa.

Més enllà de la descoberta de rutes migratòries, l’estudi també aporta informació rellevant per a la conservació. En el cas del nòctul gegant, les dades apunten a possibles noves àrees de cria a Alemanya i Polònia, fet que podria ampliar la distribució coneguda d’aquesta espècie, catalogada com a vulnerable a escala europea.

Els investigadors subratllen que els ratpenats, a banda de ser depredadors clau d’insectes, són excel·lents indicadors de la biodiversitat i de la salut dels ecosistemes. La seva presència en zones com la Vall d’Aran ha permès confirmar la qualitat ambiental d’espais com l’Artiga de Lin, reforçant el valor ecològic d’aquests hàbitats.

Amb una primera fase qualificada d’“excel·lent” pels responsables del projecte, MigraBats obre la porta a estudis de gran abast i a la creació d’un mapa europeu de migracions de quiròpters. Un coneixement encara escàs però essencial per millorar les estratègies de conservació d’aquest grup de mamífers protegits.

El projecte Endesabats, iniciat el 2013 arran de la detecció de colònies en centrals hidroelèctriques, suma ja una llarga trajectòria amb línies d’investigació com MigraBats, Forestbat o Batsolar. La iniciativa ha contribuït a ampliar el coneixement sobre uns animals sovint desconeguts però de gran importància ecològica i clau en el control de plagues, especialment en àmbits com l’agricultura i la gestió forestal.