El llop fa tres atacs per primera vegada al sud del Solsonès

El llop es considera que ha tornat a Catalunya pràcticament des de l’any 2000, però fins ara no s’havia vist en una zona com és el sud del Solsonès. Al nord, a l’entorn de Port del Comte, per exemple, sí que hi ha ramaders que fa alguns anys que conviuen amb els atacs d’aquest depredador. Des de l’estiu passat n’hi ha hagut tres, com a mínim, dels quals ha tingut coneixement Regió7, dos a la Molsosa i un a Vallmanya de Pinós. Els ramaders ja s’han reunit en un parell d’ocasions per veure com han d’actuar davant dels atacs, quines mesures han de prendre i què els diu l’administració a través del Departament d’Agricultura, que és qui acaba subvencionant els danys.

El llop ha anat redescobrint Catalunya. Primer van ser les zones pirinenques i després ha anat deixant testimoni, a través d’atacs o de femtes identificades d’aquest animal, en zones cada cop d’altitud més baixa. Al sud de França, a la Cerdanya i al Ripollès hi ha avisos per atacs de llop a ramats des del 1995, i registres dels primers exemplars n’hi ha des del 2000. Després se’n va veure al Moianès i ara, al sud del Solsonès, tot i que els Agents Rurals indiquen que «encara s’està analitzant la informació disponible en el marc del seguiment habitual del llop». I afegeixen que «en aquests moments no es poden avançar conclusions», perquè la investigació encara no ha finalitzat.

N’han quedat escasses mostres, d’aquests atacs, perquè el llop va deixar les ovelles mortes o malferides, però 24 hores després no en quedava ni rastre dels animals afectats. Els voltors, en grups d’una setantena d’exemplars, van fer net de les ovelles, segons han explicat propietaris.

Jaume Puigpelat, responsable de la finca del mateix nom, és un dels afectats. El jove ramader ha explicat que a la nit tenien el ramat en un ampli tancat d’unes vuit hectàrees, una zona perquè les ovelles puguin pasturar també en moments en què no hi ha pastor. Però el llop hauria trobat la manera de saltar a l’interior d’aquesta zona tancada amb una malla ampla de ferro. Pel nombre de víctimes, es considera que es podria tractar d’un llop solitari, tant en aquest primer atac com en els posteriors.

En cadascun dels dos atacs que ha patit a la seva finca, Puigpelat explica que hi ha hagut una afectació directa d’ovelles —una desena en un cas i una dotzena en l’altre—, però que després també s’han trobat amb exemplars de cria que, amb l’estampida provocada per l’atac, es van herniar i no han pogut parir perquè no tenien prou força per fer-ho. Com que no serveix per criar, s’han hagut de retirar.

El llop havia estat una espècie ben distribuïda per Catalunya, i així ho demostren la toponímia i l’imaginari popular. No cal anar gaire lluny per trobar un indret amb un nom relacionat: al mateix Solsonès, el municipi de Llobera (terra de llops).

Durant els segles XVIII i XIX, la seva àrea de distribució es va anar reduint i finalment es va considerar extingit durant la primera meitat del segle XX. Els pagesos i ramaders actuals no hi han conviscut. En algunes cases, se’n conserven històries antigues que han passat de generació en generació, però ni els ramaders més veterans actuals ni els seus pares n’havien vist.

Ara és una espècie en procés de recuperació. Si abans del segle XX el llop es perseguia —només cal recordar la frase que Àngel Guimerà fa dir a Manelic a Terra baixa: «He mort el llop, he mort el llop!»—, ara és una espècie protegida que no pot ser objecte d’atacs per part de les persones. I, si no es pot combatre, la solució que es troba és subvencionar els danys.

El llop no es pot combatre, però les ovelles s'han de protegir

Els danys que pot ocasionar el llop quan ataca un ramat preocupen els ramaders. La presència d’aquest depredador, a la qual no estaven acostumats, els complica la feina, i més encara quan el sector ha vist que el pastor no es pot tenir lligat al ramat les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, perquè ha de poder disposar dels seus descansos. «És una qüestió de drets laborals i de mantenir unes feines que, en règim d’esclavitud pràcticament, no trobaran ningú per continuar-les», apunten fonts del sector. La solució passa per tenir pastors que treballin cinc dies a la setmana i deixar el bestiar que pasturi per àmplies zones tancades.

Però, i si és una zona susceptible de rebre l’atac del llop? Aleshores cal plantejar solucions diferents. A casa de Puigpelat, a la Molsosa, de moment treballen sobre dues possibilitats. Una consisteix a fer un tancat mòbil amb dues cintes electrificades que reben el corrent d’una bateria: una a la part superior i l’altra arran de terra. D’aquesta manera s’hauria d’aconseguir que ni el ramat es mogués de la zona protegida ni el llop hi entrés. A part del que suposa muntar i desmuntar la zona electrificada, hi ha algun inconvenient més, com ara que, si creix vegetació a la part interior, la cinta d’aquesta zona activa l’electricitat i la bateria es pot descarregar amb relativa rapidesa.

Hi ha, com a mínim, una segona opció per defensar el ramat: comprar gossos mastins del Pirineu, que tenen una aparença molt tranquil·la, conviuen amb les ovelles amb respecte i les defensen si perceben que algú les vol atacar. Per la zona de la Catalunya Central n’hi ha, però no són els més habituals entre els ramats. Ramaders que estan disposats a no perdre més exemplars d’ovella per la presència del llop, com és el cas dels Puigpelat, ja han comprat dos cadells —un mascle i una femella, germans— que ara tenen uns tres mesos i que esperen que, d’aquí a tres mesos més, ja puguin espantar el llop si s’apropa a les ovelles amb males intencions.