"És un atac de llop”: L'expert Martí Boada analitza l'arribada del depredador al sud del Solsonès
Per ara, s'han constatat tres atacs en aquesta zona de la Catalunya central
«Una mossegada amb els incisius a la jugular de la presa és la que fa el depredador per deixar immobilitzada la presa», segons el veterà naturalista
La zona on es va produir un dels atacs al ramat de Puigpelat, que té unes 700 unitats | ENRIC BADIA
Es tracta de l’atac d’un llop? «Des del primer moment he vist que es tracta d’un atac de llop. N’he vist altres vegades. El tipus de ferida, la mossegada amb els incisius a la zona de la jugular de l’ovella, la quantitat d’animals afectats... tot apunta a un atac de llop», explica el reconegut naturalista i zoòleg Martí Boada. Ell mateix va ser testimoni de les conseqüències de l’atac l’endemà dels fets, el passat 29 d’agost. Manté una estreta amistat amb la família Puigpelat i aquells dies dormia al Solsonès.
«El llop ataca a la jugular, de manera sigil·losa, i amb la primera acció ja immobilitza la presa amb una queixalada mortal», exposa.
Martí Boada explica que actualment, al Departament d’Agricultura, hi ha una tendència a protegir el llop i el que es coneix com «el retorn de la natura intocada», cosa que es tradueix en la protecció d’espècies com el visó europeu, l’os, el linx o el llop, tots animals que havien estat perseguits. El zoòleg recorda que fins a l’any 1973 la llei espanyola permetia que el ramader es defensés davant del llop, però aquell any aquesta normativa va quedar derogada.
Boada es pregunta: si ens matessin un dels animals que hem incorporat a la vida urbana, com gats o gossos, com reaccionaríem? Al ramader, en canvi, li diem que no pot reaccionar.
Un llop solitari
Sobre els atacs que hi ha hagut al Solsonès, Boada considera que es tracta d’un cas aïllat. S’ha detectat alguna camada a Catalunya, però en aquest cas el zoòleg creu que «es tracta d’un llop solitari, amb moviments erràtics». Possiblement, segons Boada, és un exemplar jove que arriba a un territori per primera vegada. Tampoc creu que en el futur hagi de tenir una presència continuada, perquè probablement els xais i les ovelles no són la seva presa més habitual.
Ara que hi ha un increment de cabirols i de porcs senglars, Boada manté que aquestes podrien ser les seves preses més habituals i, per tant, no seria tan freqüent que hi hagués atacs a bestiar. De tota manera, la presència del llop en aquestes zones on s’han produït els atacs no ha deixat, que se sàpiga, evidències de visualització fàcil fins ara.
Subscriu-te per seguir llegint
- El president del comitè de l’empresa que recull la brossa a Manresa: «El sistema amb contenidors tancats no funciona bé»
- Troben el cos de l'home de 78 anys desaparegut aquest dilluns a Pinós
- Descobreix un mirador de somni en un dels pobles més bonics de Catalunya i del món: ideal per visitar en família
- Entren pel sostre i saquejen les oficines d'una empresa de Sant Fruitós evitant totes les càmeres
- Un pastís de 100.000 euros: l'última obra d'un pastisser d'Esparreguera que crea postres de luxe
- La marca de roba d'un manresà de 21 anys per a joves: «Volia fer alguna cosa que generés sentiment de pertinença»
- Mor als 67 anys el restaurador de Sant Fruitós de Bages Salvador Cots Salat
- La Generalitat nega el descompte del túnel del Cadí a un veí de Guils perquè teletreballa
