El Centre de Tecnologia Forestal publica un manual pioner sobre l’ús de fongs per al desarrelament d'arbres

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ha presentat un nou manual que explora una alternativa innovadora per al control dels rebrots de pollancres després de l’aprofitament de la fusta.

Tradicionalment, la gestió de les soques es fa mitjançant tècniques mecàniques o químics, que poden provocar alteracions en el sòl i els aqüífers, afectant directament la biodiversitat local. El manual proposa l’ús de fongs descomponedors com a solució més sostenible i respectuosa amb l’entorn.

Els fongs, organismes capaços de degradar la fusta de manera natural, poden actuar com a agents impulsors del desarrelament, reduint la necessitat d’intervencions agressives i de productes químics. Aquesta alternativa ha estat provada de manera experimental en parcel·les de la Granja d’Escarp i Seròs, amb resultats prometedors segons els responsables del projecte DESCOMPFONGS.

El manual, disponible en format digital a la pàgina web del CTFC, detalla la metodologia emprada i els efectes observats en les zones tractades, oferint una guia pràctica per a professionals forestals i gestors de recursos naturals.

Segons els experts del CTFC, aquesta iniciativa representa un pas important cap a una gestió forestal més sostenible, combinant eficiència en el control de rebrots amb la preservació de l’ecosistema.

L'estudi apunta en el seu apartat de conclusions que les últimes accions desenvolupades a Catalunya des del 2024 per gestionar soques de pollancres han posat en evidència l’eficàcia d’un mètode natural basat en fongs descomponedors. Segons l’estudi, amb el temps, les soques van podrint-se i, generalment, després d’uns dos anys es poden desfer fàcilment amb eines agrícoles senzilles. No obstant això, el ritme del procés depèn de les condicions meteorològiques, ja que anys secs poden alentir la descomposició o impedir que el fong prosperi adequadament. Durant el primer any, els pollancres poden continuar rebrotant, tot i que la presència del fong redueix progressivament aquesta capacitat; per això, es recomana tallar els rebrots inicials per facilitar l’eficàcia del tractament.

L’estudi també destaca que no totes les soques reaccionen igual, ja que alguns inòculs fúngics poden no funcionar correctament, la qual cosa obliga a revisió i reaplicació puntual. Entre els aspectes positius, es subratlla que és possible plantar noves espècies entre les línies de soques mentre els fongs completen la descomposició, sense perjudicar les noves plantes. A més, les soques tractades poden generar bolets comestibles amb valor econòmic. El sistema es presenta com una alternativa sostenible i econòmica davant del desarrelament mecànic o l’ús de productes químics: no altera el sòl, evita productes agressius i suposa un cost molt més assumible, combinant eficiència, respecte pel medi ambient i potencial rendiment agrícola.