Un dia de feina a preu fet per treure la llana a un ramat de 700 caps

Al corral, 700 ovelles. Una espera tranquil·la. A la sala d’esquilar, 5 taules preparades per fer-ne via. Els esquiladors, subjectats per la panxa amb una cinta que els protegeix la zona lumbar, cames estirades, esquena blegada endavant, la màquina als dits -una esquiladora elèctrica- i l’animal entre les cames. Els treballadors els porten les ovelles als peus, les arrosseguen (pesen uns 60 quilos), les posen de cul a terra amb les potes amunt, assegudessobre la taula de fusta. Qui els ha de treure la llana col·loca la bèstia i la immobilitza. I en molt poc estona despulla l’animal. Sense l’abric, alliberat, fa un petit bot, torna a la seva vertical i continua, tranquil, amb la part del ramat que ja ha passat per l’eixollador. Pocs minuts de feina per cada ovella, tot un dia, de primera hora del matí a última del vespre, per treure la llana a un ramat de 700 caps.

L’esquilador treballa sense parar. Cobrarà a tant per ovella treballada. Tot el dia estarà a la mateixa taula, sense intercanviar posicions. Penjat al puntal hi ha un petit comptador que indica quants animals han passat per les seves mans, que estableix quan cobrarà aquell dia. Al ramader, treure la llana del ramat li haurà costat uns 1.500 euros.

Emma Rojas, una barcelonina que va voler tenir un ramat i el va trobar a Guixers, és la cap de colla. Posa ordre al grup, en un món que tradicionalment ha estat molt masculinitzat, però esquilar no ha de ser una qüestió de gènere. A Guixers hi té un ramat i, quan hi ha la temporada d’eixollar les ovelles, coordina la colla dels Esquiladors de la Catalunya central.

Està fent l’esquilada a Puigpelat, a la Molsosa. 700 ovelles s’ha de considerar un ramat gran. Actualment n’hi ha menys que fa uns anys i són de menys unitats, més petits. «En els últims 30 anys, cada setmana perdem un ramat a Catalunya», assegura. I li sap greu. No perquè pensi en els seus ingressos, sinó perquè creu en el valor de la ramaderia extensiva, la que compta amb pastors que porten el ramat d’un lloc a l’altre, la de les mares i els marrans, les que han d’ajudar a parir després dels 5 mesos d’embaràs per treure un o dos petits xais del seu ventre. Les que veuran el ramat entre 8 i 10 anys.

Tot i la reducció de la cabana d’oví, a Catalunya es mantenen actius diferents grups d’esquilets, que més o menys treballen a la seva zona. N’hi ha una colla als Pallars, una altra a la part central de Lleida, dues al Vallès (més petites), i un parell més de colles que es mouen per l’Empordà, el Gironès i la Garrotxa.

La feina dels esquiladors és temporal, perquè la llana dels animals s’ha de treure abans de l’estiu per aconseguir el seu benestar quan pugen les temperatures. L’ofici és ancestral i la mecanització relativa. Ara sí, si algú encara té la imatge de l’esquilador amb grans tisores, no la trobarà. Haurà de fer córrer les agulles del rellotge fins al segle XXI.

Subscriu-te per seguir llegint