Esquilar les ovelles per a no-res: "A la llana li falta la indústria"

«Les ovelles han estat seleccionades durant milers d’anys per atorgar-nos una fibra natural que ens dona abric, que és un bon material per a la construcció, que és un aïllant i que té una quantitat infinita d’usos, però, davant la globalització i la modernització, no és capaç de competir amb les fibres sintètiques». Emma Rojas, esquiladora de Guixers i cap de colla dels Esquiladors de la Catalunya central, analitza la situació del món de la llana natural actualment, amb aquesta cruesa.

La llana natural no té sortida. Com a molt, i per a treballs pràcticament artesanals, s’aprofita la de determinades ovelles per la seva qualitat. Als ramats, el que es té més en compte és la productivitat de la carn, que és el principal valor econòmic. La venda de la llana és (o, més ben dit, era) un ingrés complementari. «Ara no es paga. Directament es considera un residu», com explica Jaume Puigpelat, jove ramader del Solsonès. Assegura que té guardats els sacs de llana recollida de les esquilades dels darrers tres anys.

Un estudi recent de la Fundació del CSIC (dins del programa Bosque Innova) indica que la llana d’ovella a l’Estat espanyol es troba en un procés de declivi estructural, condicionat per la disminució del cens ramader, la pèrdua de rendibilitat i la manca d’infraestructures industrials de transformació. Les dades que analitza aquest treball indiquen que la producció estatal s’ha reduït en més d’un terç des del 2007, i el preu actual (aproximadament 0,25 euros/kg) és insuficient en comparació amb els costos de l’esquilada (aproximadament 0,50 euros/kg), fet que «ha convertit la llana en un subproducte amb poc valor comercial i amb uns costos de gestió cada vegada més elevats».

I el treball d’anàlisi exposa que «a aquest escenari s’hi afegeix la pressió de les fibres sintètiques i l’embargament de la Xina des del 2022, factors que limiten les sortides comercials. Com a conseqüència, milers d’explotacions acumulen llana sense tractament, amb un impacte negatiu en termes logístics, sanitaris i mediambientals».

Aquestes setmanes prèvies a l’entrada de l’estiu, quan les temperatures comencen a pujar, hi ha feina a esquilar ovelles. Els animals s’han cobert de pèl durant l’hivern i, de cara a l’estiu, com qui es treu la jaqueta, esperen l’esquilada. Els esquiladors repelen l’animal i li treuen peces pràcticament senceres de llana. La posen en uns grans sacs i aquí es va quedant. Un producte que fa unes dècades era molt preuat, ara no té valor de mercat. No té preu, però costos, sí.

«La producció de llana arreu de l’Estat, que era de les més importants d’Europa (a l’Estat espanyol, històricament, la llana merina havia tingut molt nom), ara és un mercat absolutament aturat», assenyala Rojas. «No surt a compte rentar-la i treballar-la», afegeix, «davant l’alternativa de l’artificial».

Les dades de producció de llana a Catalunya cauen des dels primers anys del segle actual. L’any 2002, els registres de la Generalitat indicaven que es produïen 1.042 tones de llana; el 2024, se’n recullen 433. S’ha reduït a menys de la meitat en dues dècades. El descens ha estat imparable i progressiu des del 2008.

De fet, es recull menys llana, s’esquila menys, però en bona part es deu a que s’ha reduït la cabana de xais. El 2015 hi havia 530.792 caps de bestiar i el 2024, 413.888. La davallada també ha estat constant en els ramats, no tan accentuada com la de la llana, però des de la pandèmia la reducció de ramats sembla imparable. El fenomen és global a Catalunya i al centre del país també hi ha una reducció d’aquesta cabana.

«A Catalunya hi ha un nou rentador de llana a Tagamanent, però al darrere no tenim una indústria per absorbir diàriament 500 quilos de llana, que és la capacitat de rentar d’aquest equipament», exposa Rojas. «I si no hi ha indústria, no es pot processar tota la llana que es produeix», afirma. El que queden són petits tallers, que no tenen capacitat per engolir tot el producte.

Esquilada d'ovelles a Puigpelat de la Molsosa

Veure Galeria

Rojas és pràctica a l’hora de buscar solucions. «La investigació sobre la llana ja està feta. Hi ha molts estudis sobre la seva qualitat i capacitats. L’únic que falta és que al darrere hi hagi una indústria; si no n’hi ha, tornem a trobar-nos amb un factor que ens atura», sentencia l’esquiladora solsonina.

El problema és global i no s’hi veu solució perquè els projectes per treballar la llana són molt petits. Fins que no es faci un cop de cap i es creïn més facilitats per fer créixer una indústria que sigui capaç de transformar la llana.

L’estudi del CSIC deixa portes obertes al futur. Tanmateix, l’estudi també revela que té «un ampli potencial de valorització, amb aplicacions que van des del tèxtil sostenible i de quilòmetre zero fins a la construcció ecològica, l’agronomia regenerativa, la cosmètica natural o la filtració industrial. Aquestes oportunitats compten amb el suport de patents estatals, tecnologies emergents i un ecosistema de recerca sòlid, articulat al voltant d’universitats i centres tecnològics de referència».

Aprofitar la llana natural faria pensar en paraules tan usades els últims anys com sostenibilitat i economia circular.

Subscriu-te per seguir llegint