Els ramaders de la zona dels darrers atacs de llop es reuneixen per primer cop amb l'administració

Els sis ramaders que hi ha a la zona del Solsonès on s'han produït els darrers atacs de llop s'han reunit per primera vegada amb representants del departament d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat per veure com s'ha d'afrontar la presència del depredador, com se'l pot mantenir allunyat dels ramats de xais i ovelles i, en el cas que hi hagi atacs, com s'ha de procedir i quines han de ser les indemnitzacions. Tant ramaders com Generalitat estudien aquests dies propostes i solucions i han quedat que es tornaran a veure en uns 15 dies.

Aquest dilluns, ramaders i administració han parlat per videoconferència. Cristina Massot, secretària general del departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, ha estat la representant del govern de més càrrec. També hi han participat, representants del departament a la Catalunya central i els de l'oficina d'Agricultura al Solsonès. El món local, a través de la presidenta del Consell comarcal del Solsonès, Claustre Sunyer, també hi ha estat present, i els representants de l'empresa pública Forestal Catalana, a qui el departament encarrega l'aplicació de les solucions sobre el terreny. La trobada s'ha fet a les instal·lacions del Centre Tecnològic (CTFC).

Les dues parts tenen deures per fer. L'administració ha de conèixer millor quin és el maneig que es fa dels ramats a la zona baixa del Solsonès, que no serà el mateix que hi hagi en zones pirinenques més altes. Els ramaders ja saben que les mesures de prevenció del llop que es poden aplicar en aquests moments passen per la instal·lació d'un tancat elèctric mòbil (amb bateries), per les indemnitzacions dels animals morts en l'atac i per tenir ajuda de gossos, per exemple els mastins, que plantin cara al llop. Però, per exemple, l'administració haurà de valorar quin és el sobrecost d'haver d'instal·lar aquesta tanca elèctrica (quantes hores de jornal hi haurà de dedicar i quantes cada cop que s'hagi de moure); haurà d'analitzar si només indemnitza per cada animal mort o si té en compte la petició dels ramaders que expliquen que després de cada atac es troben amb ovelles que han quedat mal ferides, que han quedat herniades o que han perdut l'embaràs que portaven; i, també, si han d'introduir els gossos mastins als ramats, que fins ara no tenien, hauran de veure quina atenció necessiten i com se'ls educa tant per ser amb el ramat com perquè siguin efectius davant el llop. En aquest darrer cas, a la reunió ja van sortir algunes propostes d'ajut a través de l'empresa pública Forestal Catalana. La mateixa empresa seria la responsable de proporcionar tanques als pagesos.

Jaume Puigpelat, de la casa Puigpelat de la Molsosa on han rebut dos dels atacs, explica que "a nosaltres el tema del llop ens ve de nou". No en patien des de finals del segle XIX i, per tant, tot el que en saben és o bé perquè ho han estudiat o bé els ha arribat a través dels relats dels avantpassats. De totes maneres, Puigpelat hi veu una part positiva, el fet que els ramaders en parlin i siguin conscients que han de prendre mesures per al benefici conjunt, "i ens estem posant d'acord", assegura. També adverteix que "els atacs del llop no es podem comptar, només, amb números de caps de bestiar", sinó que veure xais morts del seu ramat és un dany moral o emocional".

Puigpelat posa sobre la taula que "hi ha ramaders que si tenen atacs repetits no aguantaran la pressió i acabaran plegant, com ja va passar amb un dels ramats que hi havia a Port del Comte, on fa uns anys també va aparèixer el llop".

En el cas de Puigpelat, la Generalitat encara ha de determinar si els atacs a les ovelles van ser provocats pel llop, tot i que experts com el zoòleg Martí Boada ho han confirmat categòricament. I pel que fa al ramader de Vallmanya de Pinós, aquest va assegurar dilluns que encara no havia cobrat, a diferència del que havia indicat l'alcalde a ACN. Que la indemnització té l'expedient tramitat i confia que li pagaran el que pertoca.

Subscriu-te per seguir llegint