Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Ramaders de l'oví del Solsonès: «Si hi van havent atacs de llop ens espera un futur molt pobre»

El sector reunit amb motiu de la Fira de Sant Isidre comparteix la seva preocupació pels casos registrats a la comarca, coincidint amb un sentiment d'indefensió i neguit respecte de l'evolució que pugui prendre

Alguns dels caps d'oví exposats a la mostra de bestiar

Alguns dels caps d'oví exposats a la mostra de bestiar / Mireia Arso

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Lídia López

Lídia López

Solsona

El Lluís Parcerisa va rebre una trucada un matí on l'alertaven que el seu ramat d'ovelles s'havia escapat. S'imaginava que haurien sortit del tancat on passen la nit, però el que va trobar va ser una escena que no tenia res a veure amb una fugida. Diversos caps estaven sense vida i altres havien intentat escapar en un radi de fins a quatre quilòmetres, on hi havia altres exemplars morts. Havia estat cosa d'un llop. El seu cas i els altres registrats al sud del Solsonès han provocat que diferents ramaders del sector de l'oví i el cabrum comparteixen en el marc de la Fira de Sant Isidre de Solsona la seva preocupació respecte dels atacs i el sentiment d'indefensió al respecte.

"El problema que tenim més greu és que el llop volta per allà i hem d'estar alerta", assenyala Parcerisa, que tot i haver instal·lat la protecció perimetral que han aportat des d'Agricultura, manté la incertesa. "Tenim l’espai preparat amb tancats per poder tenir més qualitat de vida, però si no resulta efectiu potser haurem de pensar a canviar el sistema de maneig", assenyala.

"Quan tens ramaderia extensiva, el llop no et fa gens de gràcia", ha apuntat per la seva banda Marc Vila, de Casa Rotxés, qui ha detallat que un dels sentiments que més han compartit diferents pastors i ramaders en les trobades entorn del certamen solsoní és que "marxes del corral amb l'ai al cor, perquè no saps si quan demà tornaràs tindràs el ramat potes en l'aire". "La gent està preocupada, perquè era un animal que havia desaparegut i ara és un problema", assenyala.

De fet, el recinte de la mostra de bestiar també ha servit d'escenari de reivindicació. Els pastors, ramaders i responsables d'explotacions s'han expressat col·locant dues pancartes a l'accés de les carpes que fan d'aixopluc pels animals. En una d'elles, s'hi pot llegir: El llop als contes, les ovelles al camp. L'altra, s'allunya una mica de la temàtica del llop: Més cabres i menys cabrons.

Així mateix, des del sector indiquen que han fet arribar els seus neguits al Govern, per tal de trobar solucions. "Hem tingut reunions entre nosaltres i també ho hem tractat amb la directora general d'Agricultura", ha afirmat Parcerisa, qui apunta que, en aquests moments, "hem d'acabar de parlar i totes les parts hem de fer les corresponents propostes, a veure com ho gestionem".

En definitiva, la incògnita continua present, amb una certa sensació pessimista a l'aire. "Si hi van havent atacs de llop ens espera un futur molt pobre", ha lamentat Parcerisa, qui ha reflexionat que "si anem patint atacs, potser arribarà un moment que ens cansarem i optarem per desistir i plegar". "La gent està molt sensibilitzada amb els animals i pots veure molt maco el llop, però s'ha d'entendre que qui es guanya la vida amb uns animals, que a més els has vist néixer i créixer, també te’ls aprecies", ha valorat per la seva banda Vila.

La presència a la fira, un exemple de compromís

Malgrat que aquesta qüestió ingrata estigui present al territori, diferents explotacions s'han animat a participar un any més a la mostra de bestiar de la Fira de Sant Isidre de Solsona. "Penso que s'ha de col·laborar i, més enllà que m'agradi venir, és una fira maca i important per la comarca", ha dit Vila. De fet, el de Lladurs ha incidit que "l'exposició ha perdut una mica el sentit que tenia la fira fa uns anys, perquè això era un espai de compra i venda d'animals, però ara ja sabem on trobar els animals". En tot cas, s'ha expressat en defensa de la mostra, per tal de "mantenir les arrels de la comarca, que penso que l'agricultura i la ramaderia, tenen un pes important".

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents