Quin seria el millor lloc on refugiar-se si hi hagués un gran incendi al pantà de Sant Ponç?

Hi ha dos incendis forestals a tocar del pantà de Sant Ponç i el vent de marinada amenaça d'ajuntar-los i fer-los avançar a gran velocitat en sentit nord, cap a Solsona. Com s'atura això? I com es garanteix la seguretat de les persones que viuen o es troben a la zona? Per posar a prova la forma en què es coordinaria l'operatiu i la presa de decisions en una situació límit com aquesta, els Bombers de la Generalitat i Protecció Civil han organitzat un simulacre que també ha servit per mostrar a alcaldes i alcaldesses de la zona el seu funcionament. En la prova, han participat un centenar d'efectius de diferents cossos i entitats, i s'han muntat unitats de comandament a Cardona i Clariana de Cardener.

L’exercici ha simulat un incendi forestal amb les condicions meteorològiques i ambientals d’un dia de juny i juliol, i un escenari evolutiu amb salts temporals. S’ha posat en pràctica la primera intervenció, el desplegament i la posada en funcionament de la Unitat de Comandament Mitjana (UCM) prop de la zona de l’incendi; i també del Centre de Comandament Avançat (CCA) que s’ha instal·lat al municipi de Cardona. A més, també s’ha simulat la presa de decisions per protegir la població que es podria veure afectada per l’incendi.

L’incendi simulat començava al límit nord del terme municipal de Riner i progressava cap als municipis de Clariana de Cardener, Navès i Olius. Paral·lelament, des del parc de Bombers de Solsona, els alcaldes i alcaldesses del Solsonès i Cardona han pogut veure l'evolució d'aquest foc per mitjà d'una taula de sorra on es projectava un mapa de l'entorn de Sant Ponç.

Amb aquesta vista aèria, i tenint en compte factors meteorològics i la vegetació de la zona, han pogut identificar quines eren les àrees de més perill i, per tant, on valia més la pena centrar els esforços dels efectius. En aquest cas, han estat les zones de bany del pantà, on s'entén que hi podria haver un gran volum de persones, el Càmping La Ribera i les masies aïllades que hi ha a la vora.

Tenint això en compte, el sotsinspector del Grup de reforç d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers, Asier Larragaña, ha apuntat que la prioritat inicial seria desallotjar per complet aquestes àrees i, després, aturar els incendis perquè no anessin a més.

I malgrat que en un escenari així, el pantà seria un entorn molt vulnerable, compta amb un lloc idoni per refugiar-se: la seva presa. Tot i això, els bombers han afegit que mai recomanarien utilitzar-la com un lloc on arrecerar-se del foc perquè s'hi podria crear un "caos brutal" per la quantitat de cotxes i persones que s'hi concentrarien.

L'estratègia: anticipar-se al foc

L'estratègia més efectiva en aquests escenaris és anticipar-se al foc, una tasca de la qual s'encarregarien els analistes del cos. "Un dels avantatges que tenim amb els incendis forestals és que disposem d'eines per predir com seran", segons ha explicat Larragaña.

Ho fan, en primer lloc, amb els mapes de perill que es fan diàriament, que serveixen per tenir controlades les zones on hi ha més probabilitat que s'encengui un foc. Si es dona el cas, els Bombers disposen d'un seguit de pautes a seguir en funció de la intensitat i l'abast que tingui, com també d'una base de dades que, a partir dels incendis que hi ha hagut prèviament a la zona, els permet fer-se una idea del comportament que podria tenir. Tot i això, els efectius de què en disposen són limitats. I un dels factors que sovint va més en contra és el del temps.

Per fer front a un incendi d'aquestes magnituds és necessari aixecar un Centre de Comandament Avançat (CCA), l'òrgan des d'on es dirigeixen les operacions d'actuació i s'informa el centre de coordinació. És el que s'ha muntat al Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona —un lloc estratègic on no perilla que hi arribi el foc, ja que, en aquest cas, avançaria en direcció contrària—. I segons ha apuntat Santi Lleonart, cap de la Regió d'Emergències Centre dels Bombers, "només a muntar-lo, podem trigar entre 4 o 5 hores". En aquest sentit, afegeix que "la tardança inquieta a tothom, però no ho podem fer més ràpidament; tenim els efectius que tenim i venen d'on venen".

Mantenir la calma en una situació de caos

"La nostra prioritat sempre és salvar les persones i, després, aturar els incendis perquè no vagin a més", ha afegit Lleonart. Però això no és una tasca fàcil i, si es tracta d'un foc de dimensions considerables —com és el cas en el simulacre d'avui—, requereix la mobilització d'un gran nombre d'efectius que molts no venen de prop i, per tant, "poden trigar hores a arribar", apunta. Un fet que porta a situacions de crisi a persones que veuen com les flames s'apropen a casa seva i als alcaldes, que comencen a fer trucades per reclamar l'actuació dels cossos com abans millor.

Aquest és, justament, un dels factors que més preocupa als alcaldes reunits. "Quan hi ha un foc, els veïns et comencen a trucar preocupats i ja no saps què dir-los per tranquil·litzar-los", ha manifestat Gerard Bajona, alcalde de la Coma i la Pedra, compartint en veu alta una preocupació compartida entre tots ells. En aquests casos, segons ha detallat la directora dels Serveis Territorials d'Interior a la Catalunya central, Elena Roca, "és important confiar en el cos, que sap perfectament el que està fent i ho fa tan de pressa com pot".

D'aquesta manera, la jornada d'avui ha permès als alcaldes de la zona, i també a la delegada del Govern a la Catalunya central, Elia Tortolero, que també hi ha assistit, veure i entendre la forma en què es gestionen aquesta mena d'emergències.

Dispositius dels cossos actuants

Els Bombers de la Generalitat, davant d’aquest escenari d’incendi forestal, han desplegat una vintena de bombers, entre els quals efectius del GRAF (Grup d’Actuacions Especials) i de l’EPAF (Equip de Prevenció Activa Forestal) amb 15 dotacions (3 Bombers Rurals Pensants, 12 vehicles lleugers de coordinació i comandament) amb la Unitat de Comandament Mitjana (UCM) i el Grup Operatiu de Suport (GROS) amb el Centre de Comandament Avançat (CCA) des d’on els Bombers de la Generalitat han coordinat totes les operacions.

Amb la finalitat de limitar la seva propagació i reduir-ne l’impacte, els Bombers han aplicat una estratègia d’extinció basada en l’anàlisi del comportament del foc, les condicions meteorològiques, l’orografia i la vegetació de la zona. A més, per la seva complexitat, han reforçat la capacitat operativa i l’estructura de comandament desplegant el nivell 4 del Sistema de Comandament Operatiu (SISCOM 4) per coordinar l’emergència.

Un dels principals objectius del simulacre ha estat posar en pràctica les accions operatives i els mecanismes de coordinació dels diferents cossos d’emergència davant d’un incendi forestal, així com donar a conèixer als agents implicats l’organització i el desenvolupament d’una emergència d’aquestes característiques, incloent-hi les necessitats operatives, logístiques i de comunicació que es generen durant la seva gestió.

Els Mossos d’Esquadra han participat a l’exercici amb el cap del dispositiu; dues patrulles de la Unitat de Seguretat Ciutadana; el Cap de torn regional i efectius de la Unitat Regional de Medi Ambient. Els efectius del cos han simulat dur a terme les tasques del grup d’ordre, tallant el trànsit a les zones properes a l’incendi.

Per la seva banda, els Agents Rurals han desplegat diverses unitats del Solsonès i comandaments del Cos, entre els quals el cap de l’Àrea Regional de la Catalunya Central; el sotsinspector i coordinador regional d’especialitats, i el cap de l’Àrea Bàsica del Solsonès. També han activat la Unitat de Suport a Actuacions Especials (USAE), amb un operador de control, un tècnic de comunicacions, un tècnic de la Unitat de Sistemes d’Informació Geogràfica i una periodista de l’Oficina de Comunicació.

En una situació d’incendi forestal, el Cos d’Agents Rurals assumeix el càlcul de la superfície afectada per l’incendi, determina quines afectacions ha produït i investiga les causes del foc.

El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha mobilitzat una ambulància preventiva.

Protecció Civil de la Generalitat ha desplaçat 3 tècnics dels serveis territorials a la Unitat de Comandament Mitjana (UCM) i al CCA. També hi ha hagut observadors als diferents punts de l’exercici. Al CCA s’hi ha desplaçat també la furgoneta de la Creu Roja.

A l’exercici també hi han participat tècnics forestals del departament d’Agricultura, i efectius de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) de la zona. En concret 8 voluntaris/voluntàries i 11 observadors/observadores que han mobilitzat un tractor amb una cuba de 3.000 l i una pickup de 700 litres per a la primera intervenció. A mesura que ha avançat l’incendi han mogut més recursos.

La Policia Local i l’Associació de Voluntariat de Protecció Civil (AVPC) de Cardona també s’han mobilitzat per donar suport al CCA.

És important recordar que en cas d’incendi forestal, el confinament és la mesura de protecció més segura, tret que les autoritats ordenin l’evacuació.

Subscriu-te per seguir llegint