El Centre de Ciència i Tecnologia de Solsona treballa per evitar la predació de nius de gall fer al Pirineu

El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu a Solsona, treballa per protegir els exemplars de gall fer que habiten el Pirineu, una espècie catalogada en perill d'extinció. La manera de fer-ho és subministrant aliment alternatiu als depredadors que tendeixen a menjar-se els seus ous, a fi de millorar el seu èxit reproductor i augmentar el percentatge de supervivència de les postes. La iniciativa ha estat impulsada en el marc d'accions del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i els Agents Rurals per preservar l'au.

El seguiment promogut per la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran des dels anys 80 ha permès analitzar quins són els factors limitants i les fases del cicle vital del gall fer més vulnerables, sobre les quals cal actuar per revertir el seu declivi. Per això, els esforços del CTFC se centren, justament, a avaluar l’eficàcia de l’alimentació dissuasiva com a eina potencial per reduir la predació d’ous.

Per això, entenent que quan els depredadors tendeixen a consumir menys ous és quan disposen d’altres fonts d’aliment més fàcilment disponibles o més abundants, se'ls hi està donant carronya o restes de caça, que poden produir un efecte semblant.

Aquesta ja s’ha incorporat com a mesura de recuperació en altres zones amb presència de gall fer, com en el Pla d’Emergència del gall fer d’Escòcia, on s’ha demostrat que incrementa la supervivència dels polls de gall fins a un 130%. Actualment, el Departament està estudiant si aquesta actuació podria aportar un benefici real i sostingut per a la productivitat del gall fer a Catalunya i la viabilitat de la seva implementació als Pirineus.

L'estudi s'està duent a terme conjuntament entre Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i l’Instituto Mixto de Investigación en Biodiversidad (CSIC-Universidad de Oviedo-Principado de Asturias).

Accions de seguiment i protecció

El Departament i els Agents Rurals intensifiquent aquesta primavera les accions de seguiment i protecció del gall fer al Pirineu català. Entre les línies principals d’actuació d’aquest any, destaca la monitorització telemàtica dels seus hàbitats que realitza el Cos d’Agents Rurals, amb l’objectiu de reduir al màxim les molèsties d’origen humà. En concret, s’instal·laran càmeres de parany fotogràfic (amb cartells informatius) per tal de fer seguiment intensiu que ha de permetre detectar l’accés de persones no autoritzades a les zones sensibles de l’espècie. La vigilància s’intensificarà encara més durant l’època de cria i també durant l’hivern, períodes crítics en la biologia del gall fer.

Experts detallen que és una espècie molt sensible a les molèsties durant tot l’any. Però, ara durant la primavera, quan els mascles es concentren en els cants o leks, la presència humana pot provocar-los estrès fins al punt de condicionar-ne la presència en aquestes zones, fet que pot reduir les probabilitats de fecundació de les femelles, que visiten el cant durant pocs dies.

Per mitigar les causes del declivi del gall fer també s'hauria de delimitar les àrees crítiques, dins es quals cal preservar l'hàbitat i les condicions favorables per al gall fer, incrementar la qualitat del sotabosc i retirar cables i filats obsolets dins la seva zona de distribució, entre d'altres iniciatives.

Un ocell emblemàtic

El gall fer és un dels ocells més emblemàtics de Catalunya, ja que té una distribució restringida als boscos d’alta muntanya de la serralada pirinenca, una gran mida i un comportament nupcial espectacular. Es troba inclòs a l’Annex I de la Directiva Aus i està catalogat com en perill d’extinció tant pel Catàleg espanyol d’espècies amenaçades, com al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya.

L’any 2025 es va dur a terme el cens global de gall fer a Catalunya, a partir del nombre de mascles detectats als cants. Els resultats han corroborat la tendència negativa dels darrers censos: s’estima que només queden uns 245 mascles, el que suposa una reducció del 58% dels exemplars en els darrers 20 anys, i es calcula que té una probabilitat d’extinció de més del 50% en els propers 40 anys si no es mitiguen les seves amenaces.