Comerç de Solsona: anys de creixement i optimisme
Els establiments comercials puntuen amb un 6,79 la situació econòmica del 2025 sent la millor des del 2019 i eleven fins al 7,06 les expectatives per a l’any vinent

Una imatge promocional del comerç de Solsona / ADLSC

El comerç de Solsona valora la situació actual com la millor dels últims anys. Aquesta és una de les principals conclusions de l’Enquesta de Clima Comercial de Solsona, que situa la valoració del sector del 2025 en un 6,79 sobre 10, la puntuació més alta des del 2019, i projecta un 2026 encara més optimista, amb una expectativa global del 7,06. El treball ha estat fet per l'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona.
L’informe, elaborat a partir de 172 establiments enquestats durant el mes de gener amb la col·laboració de l’alumnat del grau d’activitats comercials de l’Escola Arrels, reflecteix una millora generalitzada del clima empresarial al municipi i consolida la sensació de recuperació i estabilitat del sector.
En aquest context, la majoria de comerços preveuen una evolució positiva de la seva activitat en el pròxim any, amb l’excepció dels establiments vinculats a l’equipament de la llar, que són els únics que mostren una expectativa més moderada.
Un sector que guanya confiança
L’estudi també posa de manifest un increment de la confiança en el conjunt de l’activitat comercial. Quatre de cada deu establiments han utilitzat algun servei de l’Ajuntament o de l’Agència de Desenvolupament Local, i la valoració de l’atenció rebuda se situa en un 7,61, que puja fins a un 7,88 entre els usuaris efectius.
Aquests resultats indiquen un bon grau de satisfacció amb els serveis de suport al comerç, un factor que el sector considera clau per mantenir la competitivitat en un entorn cada vegada més canviant.
Campanyes amb bona visibilitat però participació desigual
Un altre dels elements destacats de l’enquesta és el coneixement de les campanyes de dinamització comercial. El nivell de coneixement de les accions impulsades per l’Ajuntament i l’Agència és elevat, però la participació efectiva és més moderada, un desajust que apunta a una bretxa entre la difusió i la implicació real dels establiments.
En aquest sentit, el coneixement de la campanya “De mà en mà” és especialment alt a les zones cèntriques com Cissa, la carretera de Manresa i el Passeig i rodalia, mentre que baixa a la resta d’àrees comercials del municipi. Aquesta diferència territorial també es trasllada a altres accions formatives, que arriben però no sempre aconsegueixen una participació equivalent.
Relleu generacional, un repte latent
L’informe també alerta d’un dels principals reptes estructurals del comerç local: el relleu generacional. El 19% dels establiments preveu jubilar-se en els pròxims cinc anys, una dada que posa pressió sobre la continuïtat del teixit comercial.
En aquest àmbit, l’estudi detecta un element especialment rellevant: el 28% dels establiments que preveuen tancar o jubilar-se no coneixen la campanya “De mà en mà”, fet que obre un risc afegit en termes de transmissió i continuïtat dels negocis.
Desequilibris territorials i bones perspectives
Pel que fa a la valoració global, la situació econòmica del 2025 varia segons la ubicació dels establiments, amb millors resultats a zones com Cissa, la carretera de Manresa i el Passeig i rodalia, que concentren les puntuacions més elevades.
En conjunt, però, el sector mostra una tendència positiva, amb unes expectatives de futur elevades i una percepció general de millora respecte dels darrers anys. El 2026 es dibuixa com un any de creixement moderat però sostingut en tots els sectors, amb l’excepció ja esmentada de l’equipament de la llar.
L’enquesta conclou que, tot i la bona evolució del context econòmic i les bones perspectives a curt termini, persisteixen desequilibris territorials i una distància entre el coneixement i la participació en les accions de dinamització comercial. Un repte que el sector i les administracions hauran d’afrontar per consolidar el bon moment del comerç solsoní.
Per sectors
Pel que fa a l’anàlisi per sectors, l’enquesta revela comportaments molt diferents. Els establiments de moda i equipament personal són els que mostren una major implicació en les campanyes de dinamització comercial, amb nivells elevats de participació i satisfacció, mentre que els negocis de salut i cosmètica destaquen pel seu estret vincle amb els serveis municipals i per un coneixement pràcticament total de les iniciatives impulsades per l’Ajuntament i l’Agència. En canvi, el sector de l’alimentació presenta bones perspectives econòmiques però també una de les taxes més altes de jubilació prevista, fet que genera incertesa sobre la continuïtat d’alguns negocis. Els establiments d’equipament de la llar, per la seva banda, són els únics que anticipen un lleuger empitjorament de la situació econòmica durant el 2026.
L’estudi també posa de manifest que els sectors de la restauració, l’hostaleria i l’oci són els que tenen un menor coneixement de les campanyes comercials i una participació més baixa en les accions de promoció i formació, malgrat que preveuen una notable recuperació econòmica l’any vinent. En canvi, les activitats professionals lideren l’ús dels serveis municipals i la participació en les iniciatives públiques, tot i que són també les que registren una previsió més elevada de jubilacions i traspassos. Els serveis comercials mantenen uns indicadors més equilibrats, amb un bon coneixement de les campanyes i una situació estable. En conjunt, l’informe conclou que la implicació amb les eines de suport al comerç varia notablement segons el sector, fet que evidencia la necessitat d’adaptar les accions de
Subscriu-te per seguir llegint
- La María, de 32 anys, viu en un bosc sense electricitat de la xarxa ni aigua calenta: 'Vius una mica al ritme de la vida
- Daniel Corrales Álvarez, diabètic de Manresa: «No demano que em regalin res, només un lloc on poder viure»
- La vídua del líder veïnal de la Balconada, de Manresa, Juan Manuel Zornoza, diu que se l'ha homenatjat 'tard i malament
- Una columna de fum activa les dotacions de Bombers i ADF a Rubió
- Un estudi amb lideratge manresà certifica que els infants de 0 a 3 anys són capaços de desenvolupar pensament científic
- Una manresana, investigada per formar part d'una xarxa que va ciberestafar gairebé 546.000 euros a una empresa
- Xoc aparatós entre un cotxe i un autocar a la confluència de la Muralla del Carme de Manresa amb la carretera de Vic
- Aquesta és la millor ciutat de Catalunya per formar una família: és la 15a del món i la primera d’Espanya