Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Cementiri d'Olius, el racó modernista que connecta el Solsonès amb Gaudí i la Sagrada Família

La Torre de Jesús i la creu tridimensional recentment beneïda amb gran ressò mundial te una rèplica de 1916 de l'arquitecte diocesà Bernardí Martorell

La creu de la Torre de Jesús i la del Solsonès

La creu de la Torre de Jesús i la del Solsonès / MUSEU DE SOLSONA

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Miquel Spa

Miquel Spa

Olius

La benedicció de la Torre de Jesús i la seva creu a la Sagrada Família per part del papa Lleó XIV, coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí i Cornet, ha situat de nou el temple barceloní a la primera plana mundial. Però als solsonins no els cal fer tants quilòmetres per contemplar l’essència d’aquella mateixa arquitectura simbòlica: al cementiri modernista d’Olius hi poden trobar una rèplica espiritual i formal de l’ànima de la torre.

Es tracta del conjunt excepcional que sovint passa desapercebut però que estableix un diàleg directe amb la Sagrada Família a través del llenguatge arquitectònic de Gaudí i dels seus deixebles, tal com recorden els tècnics el Museu de Solsona. L’element més visible d’aquesta connexió és l’agulla de la capella del cementiri, el seu perfil i coronament, que recorden de manera sorprenent el de la basílica barcelonina.

El cementiri d'Olius amb la creu que recorda la que corona la Sagrada Família

El cementiri d'Olius amb la creu que recorda la que corona la Sagrada Família / MUSEU DE SOLSONA

El cementiri modernista d’Olius, inaugurat el 1916, va ser projectat per Bernardí Martorell, arquitecte diocesà del Solsonès i deixeble d’Antoni Gaudí. Aquesta relació directa amb el mestre del modernisme és clau per entendre una obra que trasllada al territori rural els principis estètics i simbòlics d’una de les arquitectures més influents del món.

Segons han explicat des del Museu de Solsona, elements com els arcs parabòlics o l’agulla acabada amb una creu tridimensional evidencien una clara influència gaudiniana. Aquesta empremta no es limita a les formes, sinó que es manifesta sobretot en la concepció global del projecte: una arquitectura que s’inspira en la natura i hi dialoga de manera constant.

Martorell adapta el recinte a l’orografia del terreny i integra les roques i la vegetació en el projecte arquitectònic, convertint el paisatge en part essencial de l’obra. El resultat és un espai on els elements naturals no són decoratius, sinó estructurals i simbòlics.

El conjunt articula un discurs profundament simbòlic en què les alzines i els xiprers, entesos com a al·legories de la vida, s’enfilen cap al cel entre el rocam que evoca la mort, tal com apunten des del Museu. Aquesta tensió entre vida i mort, entre ascens i caiguda, estructura tota la narrativa del cementiri i el converteix en una obra d’una gran força poètica.

Construït amb maçoneria de pedra calcària picada entre 1915 i 1916, el cementiri d’Olius és un exemple d’arquitectura modernista aplicada al paisatge funerari. La seva originalitat, la coherència del disseny i el bon estat de conservació en fan un testimoni privilegiat de la difusió del llegat de Gaudí a través de Bernardí Martorell.

En un moment en què la Sagrada Família torna a centrar l’atenció internacional, Olius recorda que l’eco del geni modernista també ressona en silenci, pedra a pedra, al cor del Solsonès.

Tracking Pixel Contents