Cementiri d'Olius, el racó modernista que connecta el Solsonès amb Gaudí i la Sagrada Família

La benedicció de la Torre de Jesús i la seva creu a la Sagrada Família per part del papa Lleó XIV, coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí i Cornet, ha situat de nou el temple barceloní a la primera plana mundial. Però als solsonins no els cal fer tants quilòmetres per contemplar l’essència d’aquella mateixa arquitectura simbòlica: al cementiri modernista d’Olius hi poden trobar una rèplica espiritual i formal de l’ànima de la torre.

Es tracta del conjunt excepcional que sovint passa desapercebut però que estableix un diàleg directe amb la Sagrada Família a través del llenguatge arquitectònic de Gaudí i dels seus deixebles, tal com recorden els tècnics el Museu de Solsona. L’element més visible d’aquesta connexió és l’agulla de la capella del cementiri, el seu perfil i coronament, que recorden de manera sorprenent el de la basílica barcelonina.

El cementiri modernista d’Olius, inaugurat el 1916, va ser projectat per Bernardí Martorell, arquitecte diocesà del Solsonès i deixeble d’Antoni Gaudí. Aquesta relació directa amb el mestre del modernisme és clau per entendre una obra que trasllada al territori rural els principis estètics i simbòlics d’una de les arquitectures més influents del món.

Segons han explicat des del Museu de Solsona, elements com els arcs parabòlics o l’agulla acabada amb una creu tridimensional evidencien una clara influència gaudiniana. Aquesta empremta no es limita a les formes, sinó que es manifesta sobretot en la concepció global del projecte: una arquitectura que s’inspira en la natura i hi dialoga de manera constant.

Martorell adapta el recinte a l’orografia del terreny i integra les roques i la vegetació en el projecte arquitectònic, convertint el paisatge en part essencial de l’obra. El resultat és un espai on els elements naturals no són decoratius, sinó estructurals i simbòlics.

El conjunt articula un discurs profundament simbòlic en què les alzines i els xiprers, entesos com a al·legories de la vida, s’enfilen cap al cel entre el rocam que evoca la mort, tal com apunten des del Museu. Aquesta tensió entre vida i mort, entre ascens i caiguda, estructura tota la narrativa del cementiri i el converteix en una obra d’una gran força poètica.

Construït amb maçoneria de pedra calcària picada entre 1915 i 1916, el cementiri d’Olius és un exemple d’arquitectura modernista aplicada al paisatge funerari. La seva originalitat, la coherència del disseny i el bon estat de conservació en fan un testimoni privilegiat de la difusió del llegat de Gaudí a través de Bernardí Martorell.

En un moment en què la Sagrada Família torna a centrar l’atenció internacional, Olius recorda que l’eco del geni modernista també ressona en silenci, pedra a pedra, al cor del Solsonès.