El comerç del barri antic de Solsona s'aboca al repte del relleu generacional: 26% de jubilacions en cinc anys
L’estudi del comercial local detecta diferències entre zones, amb millors resultats al Passeig i a la carretera de Manresa
Un estalibment comercial al barri antic / ADLSC
Afegeix-nos a Google
El Barri Antic de Solsona concentra el principal repte de relleu generacional del teixit comercial de la ciutat, segons les dades de l’Enquesta del Clima Comercial de Solsona, realitzada per l’Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona. L’estudi indica que un 26% dels titulars dels establiments d’aquesta zona preveu jubilar-se en els pròxims cinc anys, una xifra que situa el centre històric com l’àmbit amb més necessitat de continuïtat empresarial a curt termini.
Malgrat aquest escenari, el Barri Antic també destaca positivament pel seu alt nivell de coneixement de les campanyes de dinamització, especialment la iniciativa Mà en Mà, que arriba al 88% dels establiments, una de les dades més elevades del conjunt de la ciutat.
La valoració de les zones comercials
L’informe sobre el comerç de Solsona posa de manifest, a més, importants diferències entre zones. Els establiments situats a Cissa, a la carretera de Manresa i al Passeig i rodalia són els que obtenen millors valoracions globals de l’any, amb una percepció més favorable de l’evolució econòmica i unes expectatives més estables de futur.
La taula de valoració dels comerços per zones amb la Desviació Típica i el Coeficient de Variació respecte la mitjana / ADLSC
Aquests mateixos àmbits també són els que registren un major accés a la informació sobre campanyes, formació i activitats de dinamització, fet que es tradueix en una participació més elevada en les iniciatives impulsades per les entitats del sector.
En canvi, les zones de la Ctra. de Torà i rodalies, la Bòfia i l’avinguda del Pont, així com la carretera de Sant Llorenç, presenten els resultats més discrets tant en valoració de l’activitat com en recepció d’informació i implicació en les accions comercials.
L’estudi apunta que aquestes diferències territorials condicionen el comportament del teixit comercial de la ciutat i posen sobre la taula la necessitat d’adaptar les estratègies de dinamització a les particularitats de cada zona per reforçar la cohesió i la competitivitat del conjunt del sector.
Subscriu-te per seguir llegint
- Els arquitectes a Manresa alerten: 'Avui no surt a compte fer pisos que no siguin per a persones que puguin pagar preus elevats
- Un austríac i una avinyonenca tanquen el cercle familiar amb els Tallers d’Avinyó
- Els Mossos d'Esquadra busquen la Sara Maria, desapareguda el 8 de juliol a Badalona
- Ayoub Shimi, pare d'un menor d'11 anys, que viu a Manresa en una tenda de campanya: «Un nen no pot estar al carrer»
- Se suspèn la final del Mundial 2026 entre Espanya i l’Argentina? Així està la situació
- Tres setmanes sense el Braulio, el veí de Còrdova que es va perdre en un bosc del Bages durant un retir espiritual
- Catalunya tria Biel, però la Catalunya central prefereix un altre nom
- El secret d'un manresà per vendre vi català a restaurants del Japó i d'Europa
