El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal realitza els cens estatal dels recol·lectors de productes del bosc

El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) ha realitzat un estudi que posa el focus en un col·lectiu essencial però sovint invisible: les persones que es dediquen a la recol·lecció de productes forestals no fusters. La investigació, emmarcada dins del projecte IMFOREST, analitza per primera vegada a escala estatal el perfil, les condicions de treball i les dificultats dels professionals que recullen productes com els bolets, el suro, la resina, els pinyons, les castanyes o el llentiscle.

L'estudi, elaborat conjuntament amb COSE, el CSIC-INIA i CESEFOR, es basa en entrevistes a recol·lectors comercials i als seus ocupadors i conclou que la major part d'aquests treballadors desenvolupen una activitat estacional o complementària a altres feines, fet que els converteix en un col·lectiu poc representat a les estadístiques oficials.

Els productes forestals no fusters tenen un pes destacat en les economies rurals de moltes zones forestals de l'Estat. A més de generar ingressos i contribuir al manteniment de l'activitat econòmica local, es consideren recursos estratègics en el desenvolupament de la bioeconomia forestal, ja que ofereixen alternatives renovables a materials derivats dels combustibles fòssils.

Malgrat aquesta importància creixent, fins ara existia poca informació sobre les persones que els recullen. Segons els investigadors, aquest desconeixement dificulta el disseny de polítiques públiques que permetin reforçar el sector, atraure nous professionals i garantir unes condicions laborals adequades.

L'informe descriu una mà d'obra flexible, formada principalment per autònoms o petits emprenedors. Només en alguns sectors, especialment en la resinació, hi ha treballadors que s'hi dediquen de manera exclusiva durant tot l'any. En activitats com la recol·lecció de bolets, castanyes, pinyons o llentiscle, en canvi, la feina acostuma a ser temporal i sovint es desenvolupa de manera informal.

Un dels aspectes més destacats de l'estudi és el pes de les xarxes socials per accedir a aquesta activitat. Els investigadors constaten que molts recol·lectors s'hi incorporen gràcies a familiars, amistats o contactes locals, molt més que no pas a través de processos de selecció o de formació reglada. Aquesta dependència de les relacions personals dificulta l'entrada de nous professionals i contribueix a mantenir les dinàmiques tradicionals del sector.

Pel que fa al perfil dels treballadors, la investigació assenyala que continua sent un àmbit clarament masculinitzat. Tot i això, les dones tenen una presència significativa en activitats com la recol·lecció de bolets, castanyes o la resinació, on la flexibilitat horària facilita una millor conciliació familiar.

L'estudi també destaca el paper rellevant de les persones migrants, especialment en aquelles regions amb una major població d'aquest origen. Les activitats menys regulades acostumen a oferir una via d'accés al mercat laboral quan les alternatives són limitades.

Una altra de les principals barreres és l'accés a la terra. A l'estat, els productes forestals pertanyen als propietaris de les finques, de manera que els recol·lectors necessiten obtenir autorització per poder-hi treballar. Per als qui no disposen de terrenys propis, això implica haver de negociar permisos i mantenir una bona xarxa de contactes.

La recerca també posa de manifest que no totes les activitats requereixen el mateix nivell d'especialització. Mentre que la recol·lecció de bolets o castanyes és relativament accessible, l'extracció de suro o la resinació exigeixen una formació específica i una gran precisió tècnica per evitar danyar els arbres. En alguns casos, la necessitat d'adquirir equipament o maquinària també representa una barrera econòmica per als nous professionals.

Els responsables de l'estudi consideren que donar visibilitat a aquest col·lectiu és imprescindible per assegurar el futur de les cadenes de valor dels productes forestals no fusters i avançar cap a una gestió forestal sostenible. També apunten que una millor regulació de l'accés a la terra i un major reconeixement de les competències dels recol·lectors contribuirien a reduir conflictes entre propietaris, treballadors i empreses, alhora que afavoririen una gestió forestal sostenible dels boscos.