La nova Casa Gran d'El Miracle: rehabilitació estructural, millors accessos

El projecte de rehabilitació i restauració de la Casa Gran del Santuari del Miracle, al municipi de Riner, avança amb la consolidació dels objectius arquitectònics previstos. L’actuació, impulsada per la Direcció General de Polítiques Turístiques, se centra en la recuperació i posada en valor d’un edifici declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Les obres inclouen la consolidació estructural de l’immoble, la reparació de les cobertes i la restauració de les façanes. També es preveu la millora de l’eficiència energètica del conjunt, amb actuacions orientades a reduir el consum i adaptar l’edifici a nous criteris ambientals.

Un dels punts destacats del projecte és la construcció d’un nou nucli de comunicacions verticals, que incorporarà ascensor i serveis adaptats amb l’objectiu de garantir l’accessibilitat universal. Aquesta intervenció permetrà millorar la circulació interior i facilitar l’ús de l’edifici a tots els visitants.

El projecte també contempla l’adequació de nous espais museístics, expositius i polivalents, pensats per a usos culturals, turístics i d’acollida de visitants. Aquests espais permetran ampliar l’oferta del conjunt del Santuari com a punt de referència patrimonial i de divulgació.

En paral·lel, s’hi incorporen criteris de sostenibilitat ambiental, amb sistemes de gestió separada de residus, aprofitament d’aigües pluvials, instal·lació d’il·luminació LED, sistemes d’aerotèrmia i la incorporació de plaques fotovoltaiques.

El Santuari del Miracle de Riner està format per diversos edificis, entre els quals hi ha el Monestir, la Casa Gran i la Casa d’Espiritualitat. Des de fa més d’un segle, la seva gestió recau en la comunitat benedictina procedent de Montserrat, que manté la presència i l’activitat al recinte.

El monestir actual es va començar a construir a finals del segle XIX, quan el bisbe de Solsona, Ramon Riu, va impulsar l’arribada dels monjos de Montserrat al santuari. L’acord amb l’abat Josep Deàs va permetre iniciar les obres el 1899, i la primera comunitat s’hi va establir el setembre de 1901. Des d’aleshores, amb l’excepció del període de la Guerra Civil, la comunitat benedictina ha continuat vinculada a l’espai i n’ha assumit la gestió.

La Casa Gran, un dels edificis centrals del conjunt, és una construcció formada al llarg dels segles XVI al XVIII. Històricament va funcionar com a alberg de pelegrins i viatgers, i combina elements renaixentistes i ampliacions barroques. Durant la Guerra Civil va acollir serveis sanitaris, i actualment manté usos diversos, amb espais culturals, serveis municipals de Riner, botiga, cafeteria, restaurant i l’Oficina de Turisme.

Subscriu-te per seguir llegint