El Centre de Ciència i Tecnologia descobreix que les tórtores del Mediterrani occidental formen una sola subespècie

El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) de Solsona, ha liderat una investigació internacional que posa en dubte una classificació acceptada durant més d'un segle sobre la tórtora europea. L'estudi conclou que les poblacions que es reprodueixen a la Península Ibèrica, les Illes Balears i el nord del Marroc no presenten diferències genètiques ni morfològiques suficients per considerar-les subespècies diferents.

La recerca, publicada a la revista científica Bird Conservation International, s'ha dut a terme amb la participació de l'Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos (IREC) i diverses institucions d'Espanya i el Marroc. Els investigadors van analitzar més de 900 exemplars capturats durant l'època de reproducció a Catalunya, Castella-la Manxa, les Illes Canàries, Menorca, Eivissa i el Marroc.

Les conclusions desmenteixen la classificació tradicional que diferenciava la subespècie Streptopelia turtur turtur, present a la major part d'Europa, de la Streptopelia turtur arenicola, atribuïda al nord d'Àfrica i a les Balears. Les anàlisis de les mesures corporals i de l'ADN mitocondrial no han detectat diferències estadísticament significatives entre els dos grups.

Segons els investigadors, l'explicació més probable és que existeix un flux genètic continu entre les diferents poblacions gràcies als desplaçaments ocasionals d'alguns individus durant la migració. Aquest intercanvi és suficient per evitar que les poblacions evolucionin de manera diferenciada, malgrat la separació geogràfica que representa el Mediterrani.

L'estudi també té implicacions directes per a la conservació de l'espècie. La tórtora europea ha patit un fort declivi durant les darreres dècades, amb una reducció del 83% de les poblacions entre el 1980 i el 2023 a causa, principalment, de la pèrdua d'hàbitat i de la sobrecaça. Els autors consideren que els resultats reforcen la necessitat de gestionar conjuntament les poblacions europees i nord-africanes, ja que formen una única unitat biològica.

En aquest sentit, els investigadors apunten que la població reproductora del Marroc podria actuar com una reserva demogràfica per contribuir a la recuperació de les poblacions europees. Per això, reclamen que les polítiques de conservació vagin més enllà de les fronteres de la Unió Europea i incorporin una coordinació més estreta amb els països del nord d'Àfrica.

Els autors també defensen la necessitat de revisar la classificació taxonòmica de la tórtora europea amb noves eines genòmiques, amb l'objectiu que les futures estratègies de conservació reflecteixin la realitat biològica de l'espècie.