Una solsonina de 10 anys, Júlia Nadal, corona el Mont Blanc i apunta tan alt com Kilian Jornet

Podria estar jugant amb el telèfon al sofà. Ho podria estar canviant de canals de televisió. O podria estar asseguda en un banc del carrer. Res d'això. Amb tan sols deu anys d'edat, Júlia Nadal Fernández, alumna de l'escola de Llobera i veïna de Solsona, ha aconseguit coronar el Mont Blanc (4.805 metres), la muntanya més alta dels Alps. L'ascensió, feta per la via italiana, coneguda com la Ruta del Papa, la converteix en una de les alpinistes més joves que han assolit aquest repte en la història de la muntanya i confirma una trajectòria que ja la situa com una de les grans promeses de l'alpinisme català.

La passió de la Júlia per la muntanya ve de ben petita. El seu pare, Albert Nadal, alpinista i director de l'estació d'esquí nòrdic de Tuixent-La Vansa, fill de l'Hostal Nou i alpinista experimentat, explica que des dels tres anys la seva filla ja mostrava interès per acompanyar-lo a la muntanya. "Vam veure que gaudia caminant, que no es cansava i que sempre volia continuar", explica. Des d'aleshores, la família ha anat incrementant progressivament la dificultat de les sortides. Després dels primers cims del Pirineu, la Júlia ja ha completat catorze cims de 3.000 metres d'altitud de Catalunya i l'Aragó, entre els quals l'Aneto, la Maladeta, el Mont Perdut o la Pica d'Estats.

Amb vuit anys només, va fer el Gran Paradiso, de 4.061 metres, als Alps italians. Aquella experiència va despertar un nou objectiu. "Em va dir que, si jo havia pujat el Mont Blanc, ella també ho volia intentar", recorda el seu pare.

Durant dos mesos, la preparació s'ha centrat en ascensions a cims de més de 3.000 metres del Pirineu, amb pràctiques sobre neu, gel i glacera, així com entrenaments amb grampons i piolet. Un cop als Alps, la família va completar primer un altre 4.000 per afavorir l'aclimatació abans d'afrontar el gran repte.

Setze hores de marxa

L'ascensió al Mont Blanc es va iniciar des del vessant italià. El primer dia van superar prop de 1.300 metres de desnivell fins al refugi Gonella, situat a uns 3.000 metres d'altitud. Després d'unes hores de descans, van reprendre la marxa passada la mitjanit per iniciar l'atac al cim. La jornada decisiva va ser de setze hores entre l'ascens fins als 4.805 metres i el descens pel vessant francès. Tot el recorregut transcorre per glaceres i terreny nevat, una exigència física i tècnica considerable que la Júlia va afrontar. Tampoc el mal d'alçada va fer presència en el jove cos.

La clau va ser tenir una preparació molt acurada, segons el relat del pare. "Portàvem dos mesos fent 3.000 al Pirineu i un 4.000 als Alps abans del Mont Blanc. Hi vam arribar molt ben aclimatats i ningú va tenir cap problema amb amb el mal d'alçada."

L'ascensió es va fer sense guia professional, aprofitant l'experiència acumulada pels dos adults que integraven l'expedició. La Júlia caminava encordada entre el seu pare i l'altre expedicionari, cosí de l'Albert, participant també en les maniobres bàsiques de seguretat pròpies d'una ruta alpina.

"Em genera dubtes com a pare, però és el que ella vol"

Albert Nadal admet que assumir un repte d'aquestes característiques amb una nena de deu anys genera dubtes. Per això insisteix que es tracta d'un cas molt particular. "No és una activitat que es pugui generalitzar. Ella fa muntanya des de molt petita, coneix perfectament la neu perquè practica esquí des dels tres anys i mai no la forcem. Si les condicions meteorològiques no són bones o no la veiem preparada, simplement no hi anem."

Més enllà del vessant esportiu, el pare destaca el valor educatiu de l'alpinisme. Considera que aquestes expedicions transmeten cultura de l'esforç, capacitat de superació, treball en equip i respecte per la natura. També assegura que la Júlia gaudeix especialment de tot el procés d'aprenentatge que implica una expedició, des de la progressió sobre gel fins a la gestió emocional en moments de cansament.

La jove alpinista no es mou per un clar esperit competitiu, sinó que per una gran motivació per continuar aprenent. "Sempre està pensant quin serà el pròxim repte", explica el seu pare. De fet, el corredor de muntanya Kilian Jornet ja la va felicitar després d'una de les seves primeres grans ascensions, un gest que la família recorda amb especial il·lusió. L'esportista d'èlit cerdà li va enviar una cantimplora signada que és ara un dels tresors de la Júlia.

Tot i els èxits esportius, Albert Nadal assenyala una dificultat poc visible: trobar material tècnic d'alpinisme adaptat a la talla d'una nena de deu anys. Assegura que les botes especialitzades, la roba d'alta muntanya o el material específic pràcticament no existeixen per a infants amb aquest nivell d'activitat, fet que obliga sovint a buscar solucions específiques per a ella.

Amb el Montblanc ja al seu currículum, la Júlia Nadal Fernàndez continua acumulant experiència a la muntanya sense presses, però amb una progressió que la situa entre les joves promeses més destacades de l'alpinisme català. El seu pare no li veu sostre i preveu que, potser, la Júlia serà el relleu natural de Jornet. Una nova referent.

Subscriu-te per seguir llegint