Claret, el poble de vuit veïns que celebra mil anys d'història sense renunciar al futur

Hi ha pobles que mesuren el pas del temps en segles més que no pas en dècades. Claret, al municipi de Torà, celebra aquest any el mil·lenari de la primera referència documental coneguda, datada l'any 1026. Ho fa amb una realitat molt diferent de la que vivia fa només tres dècades, quan el despoblament havia deixat el nucli pràcticament buit.

Actualment, al poble hi viuen vuit veïns de manera permanent. Les dotze cases que formen Claret només estan ocupades tot l'any per tres famílies, mentre que la resta són segones residències. Els caps de setmana, però, el poble recupera moviment. "No coincidim mai tots alhora, però hi ha dies que podem ser dotze o quinze persones", explica Maria Àngels Miramunt, una de les veïnes i impulsora dels actes del mil·lenari.

La recuperació del poble va començar a principis dels anys noranta. "A finals dels anys vuitanta gairebé s'havia deshabitat. El 1993 una família va tornar a viure al poble i, des de llavors, s'han anat arreglant totes les cases. Hem pogut tenir llum, carretera, s'ha rehabilitat la plaça i també ens han portat l'aigua", recorda Miramunt. Aquell retorn va marcar l'inici d'una recuperació progressiva que ha permès consolidar de nou un petit nucli habitat.

La vida quotidiana transcorre amb tranquil·litat. Alguns dels residents estan jubilats i d'altres treballen fora del poble, però Claret manté una activitat constant. "És una vida tranquil·la, en un poble petit, i en només deu minuts ets a Torà", resumeix la veïna.

El paisatge continua definint la identitat del poble. Els camps de blat i ordi conviuen amb les masses forestals que envolten les cases. "És un poble molt integrat al paisatge, amb conreus i bosc", explica Miramunt.

Un dels motius d'optimisme és la presència de canalla. Tot i la reduïda població, els veïns veuen garantida la continuïtat del poble durant els pròxims anys. "Ara hi ha infants i això ens fa pensar que, almenys durant les pròximes dues dècades, el futur està assegurat", afirma.

La commemoració del mil·lenari s'ha convertit en una oportunitat per reforçar la cohesió del poble i donar-lo a conèixer. El programa inclou activitats de descoberta de l'entorn, tallers de plantes aromàtiques, sessions de dibuix a l'aire lliure, la festa major i altres propostes culturals obertes a tothom.

"Volíem fer activitats relacionades amb la natura i amb el poble perquè hi pogués participar qualsevol persona", assenyala Miramunt. La celebració continuarà a la tardor amb conferències sobre la història de Claret. "Vindrà un historiador per explicar-nos com era el poble en aquell moment i també una historiadora al setembre. Volem aprofitar aquest mil·lenari per conèixer millor els nostres orígens."

La primera referència escrita de Claret correspon a un document del 1026 relacionat amb el castell del poble. "És el primer document que s'ha conservat, tot i que probablement el poble ja existia abans", puntualitza Miramunt.

L'organització dels actes ha anat a càrrec dels mateixos veïns amb la col·laboració d'entitats de Torà, associacions de patrimoni i altres col·lectius del territori. Una implicació que exemplifica la vitalitat d'un poble que, mil anys després de la seva primera menció escrita, continua escrivint la seva història.

Subscriu-te per seguir llegint