La solsonina de deu anys que ha coronat el Montblanc: "si vols aconseguir un repte, necessites molt d’esforç... i no sempre pots arribar al cim»

Amb només 10 anys, la solsonina Júlia Nadal Fernàndez, filla del director de l'estació d'esquí de Tuixent, Albert Nadal, ha coronat el Montblanc, el cim més alt dels Alps, després de mesos de preparació i d’una ascensió de 16 hores. L’experiència li ha servit per descobrir els límits de l’esforç i la constància, però també per reforçar una afició per la muntanya que va començar quan era petita. La Júlia explica què va sentir en arribar al cim, com va superar els moments més difícils i per què prefereix les muntanyes a les pantalles.

Per arribar al Montblanc heu necessitat mesos de preparació. Què has après sobre l’esforç i la constància durant tot aquest procés?

He après que, si vols aconseguir un repte, necessites molt d’esforç, i que l’esforç no és un regal, sinó que te l'has de guanyar. També he après que no sempre es pot arribar al cim, perquè pot fer mal temps o pots estar massa cansat, i que sempre ho has de tornar a intentar per poder-ho aconseguir.

El teu pare explica que aquesta afició va néixer quan eres molt petita. Recordes quin va ser el moment en què vas pensar que volies arribar tan amunt?

No recordo gaire quan vaig començar a aficionar-me a les muntanyes ni quan vaig decidir pujar al Montblanc. Però sí que recordo que el meu pare va pujar al Montblanc amb uns amics i vaig pensar: «Ostres, jo algun dia ho vull intentar». I va arribar el dia i ho vaig poder aconseguir. Ho recordo molt bé.

Has conegut el reconeixement de persones com Kilian Jornet. És un referent per a tu? T’agradaria arribar algun dia a fer expedicions com les seves?

Sí, m’agradaria poder fer coses així algun dia, potser no tan altes. Kilian Jornet és molt bo i, per a mi, és un referent. M’ajuda a animar-me a fer coses i això m’ajuda molt a poder arribar als cims.

Als teus amics i companys d’escola, com reaccionen quan els expliques que has pujat als cims? Et fan moltes preguntes?

La veritat és que els meus amics no s’imaginen gaire l’esforç que cal per fer aquestes coses, però sí que a vegades em fan bastantes preguntes. Sobretot les mestres. Els amics s’ho prenen d’una altra manera.

Quan vas trepitjar el cim del Montblanc, què vas sentir? Va ser el millor moment de l’expedició o et quedes amb algun altre record?

Arribar al cim va ser un dels millors moments, perquè em vaig adonar que el Montblanc és com el rei de les muntanyes. Quan vaig arribar a dalt em vaig sentir molt satisfeta i molt alegre. No m’imaginava que hi podríem arribar, perquè també vam haver de fer molts canvis durant l’expedició, però em vaig sentir molt bé en poder arribar al cim.

Molts nens de la teva edat passen bona part del temps lliure amb el mòbil, les xarxes socials o els videojocs. Tu prefereixes pujar muntanyes. Què t’aporta la muntanya que no et donen les pantalles?

Per a mi, la muntanya és una estona que puc passar lliure, sense haver de pensar en res més. Crec que els nens que estan molt aficionats a les pantalles no poden viure tantes aventures ni tenen un repte per intentar aconseguir. La muntanya és com un repte pel qual t’esforces per arribar a assolir-lo.

L’ascensió al Montblanc va durar 16 hores. Quin va ser el moment més dur i què et va ajudar a continuar fins al cim?

Un moment en què vaig patir una mica va ser en un pas de la cresta que s’havia de fer amb els grampons. També em va ajudar molt a continuar poder parar a menjar una mica i anar agafant energia.

L’alpinisme obliga a confiar en les persones que t’acompanyen, a preparar-te bé i a ser pacient. Creus que aquests valors també t’ajuden en el teu dia a dia a l’escola o amb els amics?

Una mica sí. M’ajuden a tenir més esforç i també més paciència. Crec que aquests valors m’ajuden una mica en el meu dia a dia.

Si poguessis enviar un missatge als nens i nenes que passen moltes hores davant del mòbil, què els diries perquè s’animessin a descobrir la muntanya i la natura?

Els diria que no estiguessin tant amb les pantalles, perquè això et fa perdre l’oportunitat de viure coses com les aventures a la muntanya. Per a mi, la muntanya és una cosa molt important de la meva vida. Crec que, si tots els nens poguessin veure com n’és de guai fer aquestes coses i tot el que s’hi aprèn, el món canviaria molt.

Amb només 10 anys has pujat al Montblanc. Què és el que t’atrau tant de la muntanya perquè prefereixis passar hores caminant que fent altres activitats?

De la muntanya m’agrada molt el paisatge, sobretot quan arribes a dalt. Al Montblanc vaig veure totes les muntanyes per sota meu, amb tots els núvols, i em va agradar molt. També m’agrada el silenci de la muntanya, perquè m’ajuda a pensar en altres coses i a relaxar-me de tot el que passa durant el dia.

Subscriu-te per seguir llegint