Solsona repara dos segles després el deute amb Gaietà Ripoll amb un homenatge institucional

L'Ajuntament de Solsona ha aprovat per unanimitat una moció institucional per reconèixer la figura del mestre Gaietà Ripoll i Pla, coincidint amb el bicentenari de la seva execució, i ha activat així els actes de reparació i homenatge a qui és considerat la darrera víctima del sistema inquisitorial espanyol. La iniciativa culminarà aquest divendres, 31 de juliol, amb una conferència i el descobriment d'una placa commemorativa a l'espai on s'aixecava l'antic col·legi dels escolapis, actual Teatre Comarcal de Solsona, on va estudiar durant la seva infantesa. Ripoll va ser la darrera víctima del sistema inquisitorial espanyol.

La moció aprovada pel ple reivindica Gaietà Ripoll com un símbol de la llibertat de consciència, el lliurepensament i la defensa d'una educació crítica i allunyada de qualsevol dogmatisme, i considera que, dos-cents anys després de la seva mort, la ciutat tenia pendent un acte institucional de reparació envers un dels seus fills més universals.

El text recorda que Ripoll va néixer a Solsona l'any 1778 en una família de menestrals i que va estudiar als escolapis abans que les dificultats econòmiques obliguessin la família a abandonar la ciutat. Durant la Guerra del Francès fou fet presoner i deportat a França, on va entrar en contacte amb les idees de la Il·lustració i amb pensadors com Rousseau i Voltaire, fet que va transformar les seves conviccions cap a una visió deista i racionalista.

Posteriorment es va establir a Russafa, aleshores municipi independent de l'Horta de València, on exercí de mestre. Segons exposa la moció, la seva escola es caracteritzava per una pedagogia laica i compromesa, circumstància que el va convertir en objectiu de la repressió impulsada per l'arquebisbe de València durant la restauració absolutista de Ferran VII.

Denunciat per una veïna i jutjat per la Junta de Fe, successora de la Inquisició, Ripoll va ser acusat de no portar els alumnes a missa, de no fer-los resar l'Ave Maria i de no agenollar-se davant el crucifix. Després de vint-i-dos mesos empresonat, es va negar a renunciar a les seves idees i va defensar que la consciència era l'únic tribunal davant del qual havia de respondre.

La moció destaca també un dels episodis més significatius del procés: per poder condemnar-lo com a heretge, la Junta de Fe va demanar a Solsona la seva partida de baptisme per acreditar la seva condició de cristià. Aquell document, enviat des de la seva ciutat natal, va esdevenir la prova administrativa que permetria la seva condemna a mort. Gaietà Ripoll va ser executat el 31 de juliol de 1826 a la plaça del Mercat de València.

El document aprovat pel consistori subratlla que la seva execució va provocar una forta commoció internacional i protestes en diversos països europeus. Recorda, entre altres exemples, que el diari The Times el va presentar com un home que ensenyava gratuïtament als fills de les famílies humils i practicava els valors essencials de la religió.

La moció també recull les aportacions de l'historiador Nil Boix Besora, que considera que la figura de Ripoll transcendeix la seva biografia per convertir-se en un referent de les transformacions polítiques, socials i culturals de la crisi de l'Antic Règim, així com en un dels principals símbols del lliurepensament i de la llibertat de consciència. El text incorpora igualment referències a l'escriptor Alfred Bosch, que el va convertir en protagonista de la novel·la Inquisitio, i a l'escriptora valenciana Gemma Pasqual, que defensa la preservació del seu llegat com una manera de reforçar els valors democràtics.

El consistori remarca que, malgrat els diversos homenatges que Ripoll ha rebut a ciutats com València o Madrid al llarg del darrer segle, Solsona encara no havia organitzat cap reconeixement institucional. Per això considera que aquest homenatge representa una reparació històrica i una reafirmació dels valors de llibertat, pluralisme, esperit crític i compromís democràtic.

L'acord aprovat inclou quatre compromisos. El primer és el reconeixement institucional de Gaietà Ripoll com a símbol de la llibertat de consciència i del lliurepensament. El segon preveu la instal·lació d'una placa commemorativa a l'indret on hi havia l'antiga escola dels escolapis, actual Teatre Comarcal, amb un text que recorda la seva trajectòria i reivindica una educació crítica i lliure de dogmatismes. El tercer estableix la promoció d'activitats de divulgació històrica i pedagògica des de la regidoria de Cultura, mentre que el quart acorda traslladar la declaració a l'Ajuntament de València i a l'Associació Valenciana d'Ateus i Lliurepensadors (AVALL), una de les entitats que ha mantingut viva la seva memòria.

Els actes commemoratius continuaran aquest divendres a la tarda, coincidint amb els 200 anys de la seva execució, amb una conferència dedicada a la seva figura i amb el descobriment oficial de la placa commemorativa al Teatre Comarcal, culminant així el primer homenatge institucional que la seva ciutat natal dedica al mestre solsoní.