Eduard Plana, expert en gestió forestal: "El problema no és que tinguem massa bosc, sinó quin tipus de bosc tenim"

Quan un bosc pateix un gran incendi, al cap d’uns anys el paisatge acaba recuperant pràcticament tota la coberta forestal. Des del punt de vista ecològic, però, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) adverteix que la regeneració natural no és suficient si no va acompanyada d'una gestió forestal adaptada als nous escenaris climàtics. Així ho explica l'investigador del centre ubicat a Solsona, Eduard Plana, que recorda que els boscos afectats pel foc s'han recuperat majoritàriament gràcies al rebrot dels roures i les alzines i a la germinació natural dels pins.

Eduard Plana, cap del grup de Política Forestal i Governança del Risc, considera que el debat sobre si Catalunya té "massa bosc" està mal plantejat. "No podem entendre l'expansió i la superfície forestal existent com un problema. Seria més aviat el contrari; és una sort que tinguem tota aquesta superfície forestal". Segons explica, la qüestió no és la quantitat de bosc, sinó el seu estat de conservació. Una part molt important dels boscos catalans, assenyala, "es troben en un estat de desenvolupament molt desfavorable en relació amb els impactes climàtics", a conseqüència de dècades d'abandonament, de la manca de rendibilitat dels aprofitaments forestals i dels canvis socioeconòmics.

"Són boscos desequilibrats des d'un punt de vista d'estructura, densitat i fins i tot diversitat d'espècies", assegura. Aquesta situació fa que siguin especialment vulnerables a "l'increment de temperatura i de sequeres" i que, en conseqüència, "augmenti el risc d'incendi". Per a Plana, el gran repte és transformar aquests boscos perquè siguin capaços de suportar els efectes del canvi climàtic.

"Cal un pas endavant en cultura del risc"

"Hem de transitar cap a una cultura del risc, igual que els japonesos conviuen amb els terratrèmols", afirma. Això significa "implicar els ciutadans, els ajuntaments, les escoles i totes les administracions en una estratègia comuna. Ja no estem parlant només de protegir els boscos dels incendis. Estem parlant de protecció civil, de desenvolupament econòmic, de turisme, de salut del territori i, en definitiva, d'un repte global com a societat." Aquesta transformació, explica, no només serveix per reduir el risc d'incendis. També permet millorar molts altres serveis ecosistèmics. Entre aquests beneficis cita la millora de la biodiversitat, una major producció d'aigua, una millor qualitat paisatgística, nous usos recreatius i la possibilitat de generar activitat econòmica al territori.

La clau és donar valor econòmic als boscos

Una de les principals dificultats, explica, és que gran part dels boscos catalans són de propietat privada i molts no disposen d'una activitat econòmica que en faci viable la gestió. Plana matisa, però, que no comparteix la idea que els propietaris "no tinguin interès" pels seus boscos. A parer seu, la realitat és molt més complexa. Per això defensa que el futur demana reforçar la bio economia forestal.

"No podem deixar-ho tot en mans de la subvenció pública ni podem confiar que el mercat ens ho solucionarà tot", afirma. La solució, diu, consisteix a trobar models que permetin fer compatible la gestió forestal amb la valorització dels productes del bosc. Entre les oportunitats cita la fusta catalana per a la construcció, els productes forestals no fusters i noves línies d'economia circular vinculades al territori. També reivindica el paper històric de la ramaderia extensiva, que considera "un model de gestió que ha estat d'èxit històricament per conviure amb aquest risc d'incendis". Segons explica, el bestiar contribueix a mantenir net el sotabosc i redueix la càrrega de combustible vegetal. Per això defensa que el suport públic no s'hauria de limitar a subvencionar treballs forestals, sinó que també hauria d'incloure la comercialització dels productes locals, la transformació industrial, la innovació i la sensibilització dels consumidors.

"Les solucions ja les sabem"

Malgrat les dificultats, Plana és optimista respecte al coneixement disponible. "El coneixement tecnològic i les eines hi són", assegura. El problema, diu, no és científic, sinó d'escala. Segons explica, Catalunya fa dècades que coneix les principals receptes per reduir el risc d'incendi. "Les solucions ja les sabem. Moltes es basen en un coneixement tradicional i en un ús cultural dels nostres paisatges. La ciència no està aportant grans innovacions en aquest àmbit; es tracta de recuperar la ramaderia tradicional, mantenir el paisatge en mosaic i continuar gestionant els boscos."

Subscriu-te per seguir llegint