Gaietà Ripoll: la Joana d'Arc de Solsona

Dos-cents anys després de la seva mort, Solsona ha recuperat la figura de Gaietà Ripoll i Pla, el mestre solsoní executat per heretgia a València i considerat per la majoria d'historiadors l'última víctima del sistema inquisitorial espanyol. Aquest mes, la ciutat li ha retut el primer homenatge institucional de la seva història amb la descoberta d'una placa commemorativa a l'espai on s'aixecava l'antic col·legi dels Escolapis on es va formar i amb una conferència de l'escriptor i historiador Alfred Bosch, autor de la novel·la Inquisitio, inspirada en la seva vida.

Durant l'acte, Bosch va reivindicar la figura del mestre solsoní com un símbol universal de la llibertat de consciència. L'escriptor en va destacar «la integritat, la bondat i la dimensió universal» i va resumir el seu valor amb una afirmació adreçada als assistents: «Hauria de ser la vostra Joana d'Arc». També va defensar que «cada vegada que el recordeu a Solsona defensareu la llibertat de consciència», situant Ripoll com una figura que transcendeix el seu temps i el seu destí personal. Qui va ser Gaietà Ripoll?

Nascut a Solsona el 22 de gener de 1768, Gaietà Ripoll era fill d'una família d'artesans i es va formar al col·legi dels Escolapis de la ciutat. Durant la Guerra del Francès va ser deportat a França després de caure presoner de les tropes napoleòniques. El seu pas pel país veí va marcar profundament el seu pensament, ja que hi va entrar en contacte amb les idees de la Il·lustració i amb les teories pedagògiques inspirades en Jean-Jacques Rousseau, que defensaven una educació basada en la raó, el desenvolupament moral de la persona i la llibertat de consciència. Un cop alliberat, va continuar vinculat a la carrera militar fins al 1823.

L'any 1824 ja exercia de mestre de primeres lletres a Russafa, als afores de València. Les seves idees pedagògiques i religioses, poc habituals en l'Espanya absolutista de Ferran VII, li van valer una notable popularitat entre moltes famílies, però també van despertar l'oposició dels sectors més conservadors. Ripoll impartia un ensenyament allunyat del dogmatisme religiós i prioritzava la formació moral dels infants per damunt de l'aprenentatge memorístic del catecisme. Entre les acusacions que es van presentar contra ell hi havia la de no portar els alumnes a missa, no obligar-los a resar i substituir algunes fórmules religioses tradicionals per expressions de caràcter més universal, unes pràctiques que les autoritats eclesiàstiques van interpretar com una mostra d'heretgia.

Aquell mateix any va ser denunciat i detingut per la Junta de Fe de València, organisme creat després de l'abolició formal de la Inquisició però que mantenia la persecució dels delictes religiosos. Ripoll va romandre empresonat durant prop de dos anys mentre s'instruïa el procés. Finalment, va ser declarat «heretge formal i contumaç» i condemnat a morir a la forca.

L'execució es va produir el 31 de juliol de 1826 a la plaça del Mercat de València. La seva mort va tenir una gran repercussió internacional i va ser àmpliament criticada en diversos països europeus, que consideraven inadmissible que en ple segle XIX encara s'executés una persona per les seves creences religioses. Per aquest motiu, la darrera execució de Gaietà Ripoll és considerada l'última condemna a mort per motius religiosos a l'Estat espanyol i simbolitza la fi d'una època marcada per la intolerància i la persecució ideològica.

Amb l'homenatge celebrat aquest estiu, Solsona ha volgut reparar un oblit de dos segles i incorporar definitivament Gaietà Ripoll al patrimoni històric de la ciutat. La placa commemorativa instal·lada al lloc on es va formar, juntament amb la conferència d'Alfred Bosch, pretén reivindicar la seva trajectòria i recordar els valors que representa: la defensa de la llibertat de consciència, la tolerància, el pensament crític i una educació basada en el respecte a les persones.

Subscriu-te per seguir llegint