Ser del rovell de l'ou de Solsona: "Condicionem les vacances per poder ser a la festa de Sant Serapi"

El barri de Sant Serapi és un dels espais de la vella Solsona que encara manté una comunitat veïnal vinculada al territori i una festa pròpia. Situat al voltant de la plaça Major, el Palau Episcopal i el primer tram del carrer de Llobera, el barri reuneix actualment entre 80 i 90 persones que hi viuen, segons Miquel Boix, membre del grup que organitza la celebració. Una part dels residents hi viu tot l’any, mentre que d’altres mantenen una vinculació més estacional amb el nucli antic. Aquest dimarts a la nit el veïnat ha celebrat el tradicional sopar de germanor.

«Podríem estar entre 80 i 90 persones que podem viure allà», explica Boix. El nombre no és fàcil de precisar perquè «sempre hi ha gent que està de vacances i també hi ha gent que viu a fora». Aquesta diversitat es fa especialment visible durant la festa, que actua com a punt de trobada del veïnat.

La celebració manté elements tradicionals de les antigues festes de barri de Solsona. El programa combina missa, esmorzar amb coca i llonganissa, barreja, jocs de cucanya, xocolatada i sopar de veïns, una estructura que es repeteix en altres festes de barri de la ciutat. «Al matí hi ha coca amb llangonissa i barreja, després a la tarda hi ha jocs de cucanya i xocolata, i a la nit hi ha un sopar de veïns», explica Boix.

La festa té també una funció de cohesió entre els residents permanents i les persones que mantenen una relació més estacional amb el barri. «Hi ha aquest doble barri de la gent que està a casa durant tot l'any, que es troben a comprar cada matí o a les botigues, i els que estem més d'estiuejants», explica Boix. En el seu cas, viu bona part de l'any a Barcelona, però manté la vinculació amb Solsona. «Pràcticament condicionem les nostres vacances i els nostres dies per poder estar a la festa de Sant Serapi».

Una comunitat que es manté

El barri conserva un sentiment de pertinença que es manifesta també fora dels dies de festa. «Hi és, perquè molts són d'aquí», assenyala Boix. El comerç que encara es manté actiu al sector contribueix a aquesta vida quotidiana, així com les relacions entre veïns. «Hi ha un grup de WhatsApp que participem», afegeix.

La composició del veïnat també ha experimentat canvis. Boix destaca que, malgrat l'envelliment general del nucli antic, Sant Serapi ha incorporat residents més joves. «Per sort, perquè aquí tenim la sort que hi ha hagut reformes de cases, amb les quals hi ha bastants pisos i hi ha alguna joventut». A més dels descendents de famílies del barri, «està venint a viure gent més jove, amb fills».

La recuperació d'habitatges del nucli antic ha contribuït a aquest relleu. «Hi ha cases que s'han restaurat i això és de la nostra sort i per això sobrevivim encara com a barri», afirma Boix.

Una festa vinculada a la història de Solsona

Sant Serapi forma part de la divisió tradicional de la ciutat en barris vinculats a diferents sants. Boix situa l'origen d'aquest sistema en la configuració de la Solsona del segle XVIII, quan els barris del nucli antic van anar vinculant les seves celebracions als sants corresponents. «Entenc que les festes dels barris neixen cap al segle XVIII o així, que és quan hi ha el bisbat aquí i es comença a configurar els sants que els toquen».

La festa de Sant Serapi s'emmarca així en una tradició més àmplia de celebracions veïnals que antigament articulaven bona part de la vida social de la ciutat. «Fa 50 anys o 60, pràcticament tothom vivia al nucli antic de Solsona», recorda Boix. Amb el creixement urbà, però, la població es va anar desplaçant cap als nous sectors i alguns dels antics barris van perdre pes.

«Molts barris d'aquests s'han anat perdent. Es manté una mica encara la festa, però ara aquestes festes també s'estan reproduint als barris nous», explica. Entre els exemples actuals cita Sant Agustí i Sant Ramon.

Sant Serapi ocupa, a més, una posició particular dins la història de la ciutat. Boix considera que és un dels barris antics i recorda la vinculació històrica amb els canonges. «Antigament era un barri ric», explica, en referència a la presència de membres del capítol catedralici i a les cases vinculades a aquesta activitat.

La memòria dels antics barris de Solsona es pot resseguir també a través del portal Vella Solsona, que recull els noms de les cases de la ciutat antiga i la seva distribució territorial.

Més de setanta persones al sopar

La festa d'enguany ha tornat a reunir bona part del veïnat. «Vam ser més de setanta sopant», explica Boix. Els més petits també hi van tenir protagonisme durant la jornada, especialment en els jocs de cucanya.

L'organització actual de la celebració és diferent de la tradicional. Antigament, la festa es preparava mitjançant els massips, tres persones que assumien cada any la responsabilitat d'organitzar-la i que l'any següent traspassaven aquesta funció a tres nous responsables.

«Abans hi havia els massips, que eren les persones que s'encarregaven de preparar la festa, i cada any hi havia tres massips que preparaven la festa i l'any següent passaven el traspàs a tres massips nous», explica Boix. El sistema es va deixar enrere per manca de persones disponibles per assumir aquesta responsabilitat.

Ara, la continuïtat depèn d'un grup més reduït. «Hi ha un nucli del barri que són quatre o cinc que més o menys portem el tema cada any». Aquest grup assumeix la preparació de la festa i manté activa una celebració que funciona també com a mecanisme de relació entre veïns.

La trobada anual permet reunir persones que comparteixen carrer i espai durant tot l'any amb d'altres que hi mantenen una vinculació més intermitent. El resultat és una comunitat que, tot i haver reduït el seu pes dins de la ciutat respecte de dècades enrere, continua mantenint identitat pròpia, activitat veïnal i una festa que es transmet entre generacions.

Subscriu-te per seguir llegint