Salvar l'alosa becuda, el nou repte del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal

El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu a Solsona porta a terme un pla per evitar l’extinció de l’alosa becuda, una de les aus més amenaçades d’Europa a través del consorci del projecte europeu LIFE Iber-RICOTÍ. En aquest sentit, l’únic país europeu on encara sobreviu és l'estat espanyol. El nou programa dona continuïtat a sis anys de treball del LIFE Connect Ricotí, que ha aconseguit recuperar poblacions en indrets on l’espècie havia desaparegut, segons explica el mateix CTFC en un informe.

L’alosa becuda (Chersophilus duponti) viu en espais esteparis oberts, amb matollars baixos i una vegetació poc densa. La transformació d’aquests paisatges, especialment per l’abandonament del pasturatge extensiu i la progressiva ocupació dels espais oberts per matollars i arbres, és una de les principals amenaces per a l’espècie. Actualment es calcula que queden menys de 2.000 parelles i que la població pateix un descens anual proper al quatre per cent.

Els resultats del projecte anterior han aportat, però, motius per a l’esperança. Entre el 2021 i el 2026 s’han traslladat 52 exemplars entre poblacions separades entre 50 i 175 quilòmetres. A Guadalajara, per exemple, una combinació de restauració de l’hàbitat i el trasllat de 13 exemplars ha permès passar de quatre territoris a 35 mascles comptabilitzats aquesta primavera.

A Cuenca també s’ha aconseguit recuperar una població en una zona on l’espècie es considerava extingida. L’alliberament de 18 exemplars, juntament amb la recuperació de la ramaderia extensiva, ha permès detectar nou mascles territorials aquest any, després que el 2021 no se n’hi localitzés cap.

El nou LIFE Iber-RICOTÍ amplia ara considerablement l’abast de les actuacions. Durant sis anys es treballarà sobre prop de 7.000 hectàrees d’hàbitat estepari i hi participaran sis comunitats autònomes: Catalunya, Aragó, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Andalusia i Múrcia, amb el suport de la Comunitat Valenciana i del Ministeri per a la Transició Ecològica.

El projecte preveu entre 120 i 150 translocacions d’exemplars i, per primera vegada, trasllats entre comunitats autònomes. L’objectiu és reforçar poblacions especialment fràgils, entre les quals hi ha la catalana, que actualment només disposa d’un nombre molt reduït de mascles territorials. També es planteja actuar en espais on l’espècie ha desaparegut recentment o on existeixen condicions favorables per recuperar-la.

Entre les novetats hi ha la posada en marxa del primer programa pilot de cria en captivitat de l’alosa becuda, que es desenvoluparà al Zoo de Tabernas. Paral·lelament, es provaran noves formes de mantenir oberts els hàbitats, com les cremes controlades en petites superfícies i el pasturatge amb grans herbívors, com cavalls i ases en règim de semillibertat.

El CTFC de Solsona participa així en un projecte que combina la recerca científica, la gestió forestal i la conservació de la biodiversitat. El consorci està coordinat pel mateix centre solsoní i integra universitats, fundacions i administracions de diversos territoris. En el cas de Catalunya, una de les zones amb potencial d’actuació és Mas de Melons, a les comarques de Ponent, on es vol estudiar la possibilitat d’augmentar el nombre de poblacions i millorar la connexió entre els diferents nuclis.

La iniciativa parteix de la necessitat de conservar una espècie especialment dependent de l’estructura del territori. L’alosa becuda evita els espais amb vegetació alta o massa densa i necessita paisatges oberts que tradicionalment es mantenien gràcies a activitats com el pasturatge. La desaparició d’aquestes pràctiques ha afavorit el tancament dels hàbitats i ha reduït els espais disponibles per a l’espècie.

Els promotors del projecte consideren que la recuperació de les poblacions més amenaçades pot evitar la pèrdua de fins a un 5% de l’àrea de distribució europea de l’alosa becuda. L’objectiu final és que l’espècie pugui deixar enrere la categoria d’«en perill d’extinció» i que l’experiència acumulada serveixi també per conservar altres aus estepàries amenaçades.