El llop mata dues ovelles d'un ramat del Solsonès que ja va ser atacat fa un any

El llop ha tornat. Un parell de mastins són al peu de la tanca que havia de protegir el ramat de la casa Puigpelat, a la Molsosa, al costat d'una de les ovelles mortes. El ramat estava en una finca ben aprop de la casa. Els gossos estan esgotats i un va coix, possiblement per la lluita que han mantingut la matinada de dissabte amb el gran depredador. Fa just un any, a finals d'agost del 2025, el llop, possiblement un exemplar de llop solitari, va matar 8 ovelles del mateix ramat. Era la confirmació que l'animal corria per les terres del sud del Solsonès buscant aliment. La mateixa finca de Puigpelat va rebre pocs dies després un segon atac i un ramat de Vallmanya de Pinós, un tercer. El d'aquest dissabte és el quart en un any. Els responsables de la Generalitat del grup de seguiment del llop a Catalunya i agents rurals del Solsonès han acudit a la masia per veure les ferides a les ovelles i per intentar prendre mostres i determinar com es pot haver produït l'atac.

Aquest cop, les conseqüències per al ramat no han estat tan severes com fa un any. Enguany, dos gossos mastins, que ara tenen 8 mesos, han defensat les ovelles. Els ramaders "estem molt preocupats", assegura Puigpelat. "No es tracta només de recuperar el valor dels exemplars morts, és que hem de fer molt més esforç de protecció, amb tancats, càmeres de control, entre altres mesures", comenta Puigpelat. A més a més, han de medicar les ovelles que han quedat ferides. I entre les que estaven a un mes de parir, hauran de veure si n'hi ha alguna que avorta o que ha quedat amb lesions internes, com ara hèrnies.

L'atac s'hauria produït de matinada. La majoria d'unitats del ramat han tornat al corral cap a les 5 hores, esverades, han trencat la tanca de protecció de la zona on eren i s'han escapat de l'atac del llop. Però 700 ovelles, aquest és el volum del grup que pastura en aquesta masia, no han pogut passar de cop cap al corral. Algunes han quedat més enrere i aquestes són les que han rebut.

Després de l'atac de fa un any, el setembre del 2025, el ramader va prendre mesures, es va protegir la zona on el ramat passa la nit, i els propietaris van comprar un parell de cadells de gos mastí per acompanyar el ramat. "Eren unes mesures -explica Puigpelat- que crèiem suficients per aturar l'atac d'un llop solitari. Potser vam fer curt i haurem d'incrementar-les com si l'atac el provoqués una manada", assegura.

Fa un any, especialistes en el coneixement del gran cànid, indicaven que es podria tractar d'un exemplar de llop solitari que fa temps que es mou per una àmplia zona del Pirineu i del Prepirineu. Ara, encara no s'ha fet una anàlisi de com ha estat aquest nou atac per determinar si es pot tractar del mateix animal o d'un altre, però sí que està clar que ha actuat sol i, pel tipus d'atac i ferides de les ovelles, es pensa amb fermesa que es tracta d'un exemplar de llop solitari.

Mentre els governs demanen al sector ramader que mantingui la ramaderia extensiva, en clara regressió a Catalunya, perquè és un bé per mantenir els boscos nets i en millors condicions en la lluita contra els incendis forestals, els afectats per atacs de llop reclamen que hi hagi un marc que els protegeixi més. El llop està en un procés de reintroducció a Catalunya i a tot Europa i té protecció. Els ramaders, en el millor dels casos, podran recuperar els 150 o 200 euros de valor cada animal mort, però no cobraran res més. Les ovelles ferides o que han perdut les cries no compten per al departament de Ramaderia i les mesures que es prenen de protecció, en bona part van a càrrec del propietari.

La seqüència dels fets arrenca a finals d’agost de 2025, quan es produeix el primer atac a una explotació de la Molsosa. Posteriorment, n’hi hauria un segon, aproximadament un mes més tard, i encara un tercer a l'inici de la primavera, a l'abril d'aquest any, al ramat d'un altre propietari, a Vallmanya de Pinós. Aleshores, el ramader Jaume Puigpelat explicava que els dos atacs van provocar la mort d’una dotzena d’ovelles, a més de deixar altres animals ferits. El més preocupant, però, no va ser només el nombre de baixes, sinó la manera com es va produir l’episodi: les ovelles, espantades, van intentar fugir, es van amuntegar i entre elles es van generar estrès, asfíxia i aixafament.

La família va començar aleshores a extremar les precaucions. Durant les primeres nits, pare i fill es van arribar a alternar per vigilar el ramat: mentre un dormia, l’altre es quedava atent al possible retorn del depredador. La situació va alterar profundament el funcionament habitual de l’explotació.

Set anys després de l’últim episodi documentat

La reaparició del llop al sud del Solsonès té una dimensió que va més enllà dels danys ocasionats als ramats. Abans d’aquests episodis, l’últim atac documentat a la comarca s’havia produït l’any 2019, a Odèn (a la part nord de la comarca), quan un llop va matar tres ovelles. Al sud del Solsonès, en canvi, feia dècades que no s’hi havia registrat un incident d’aquest tipus. Les generacions actuals de ramaders només n'havien sentit a parlar, però el llop feia anys que no passejava per aquestes terres. De totes maneres, tampoc hi havia de ser estrany perquè hi ha molta toponímia que hi fa relació. Sense anar més lluny, uns dels pobles de la comarca del Solsonès, Llobera.

Per això, els atacs de la Molsosa van ser viscuts amb sorpresa. El llop era una espècie que els ramaders del nord de la comarca ja coneixien, però la seva aparició al sud modificava l’escenari amb què treballaven habitualment.

Durant els primers episodis, els Agents Rurals van mantenir oberta la investigació per determinar l’autoria dels atacs. Els indicis, però, apuntaven al llop. El patró de les ferides, especialment les mossegades a la zona de la jugular, era compatible amb l’acció d’aquest depredador. El naturalista i zoòleg Martí Boada, que va veure les conseqüències d’un dels atacs, també va considerar que la tipologia de les ferides suggerien que fossin d'un llop.

La por que el cas no sigui puntual

El principal temor dels ramaders no és únicament haver perdut animals, sinó no saber com evolucionarà la presència del llop.

A la Molsosa, la família Puigpelat gestiona un ramat d’unes 700 ovelles, que pasturen en espais oberts i contribueixen també a la gestió del territori. És precisament aquest model extensiu el que fa més difícil protegir els animals davant d’un depredador que es mou durant la nit.

«No estem preparats», explicava el ramader Puigpelat. La frase resumeix el problema: l’arribada d’un llop a un territori on els ramats no estaven habituats a conviure amb aquest animal obliga a introduir sistemes de protecció que fins ara no formaven part de la gestió quotidiana de les explotacions.

Un llop solitari?

La hipòtesi que pren més força és que es tracta d’un exemplar solitari, possiblement un animal jove en dispersió. El naturalista Martí Boada considerava fa un any que podria tractar-se d’un individu amb moviments erràtics que ha arribat al territori per primera vegada. Segons la seva interpretació, això no significa necessàriament que el Solsonès hagi de convertir-se en un nou territori estable per al llop.