Àlex de Juan, del grup que fa el seguiment del llop a la Catalunya central: "El llop crearà problemes, però hi ha fórmules perquè convisqui amb els ramats"

«El llop està protegit i sabem que la seva presència portarà problemes als ramaders, però el que cal és introduir canvis en el sistema de portar les ovelles». Àlex de Juan, biòleg de Moià i un dels responsables del grup Valor Natura, que fa un seguiment de la presència del gran cànid a la Catalunya central, explica que, amb el llop protegit, el que ha de canviar és la protecció del ramader i proposa que l’administració, la Generalitat, faci un canvi en el sistema de compensació actual, basat en les indemnitzacions per animal que el llop mata, per passar a un sistema que estableixi ajudes veritables per poder fer aquests canvis, el més gran dels quals passaria perquè els ramats quedessin tancats en espais inaccessibles al llop durant la nit.Dissabte passat un llop va atacar un ramat a la Molsosa, va matar dues ovelles i en ferir algunes més.

Pagar el preu de l’animal mort —que és el que es fa actualment— és una solució que pot ser que no serveixi perquè els pocs ramaders que queden en actiu continuen amb el model de la ramaderia extensiva, portant els animals a pasturar. «Pot ser que se’n cansin!», indica De Juan, tenint en compte que aquestes indemnitzacions suposen quantitats petites que al propietari del ramat no el compensen.

De Juan va llegir en aquest diari les paraules del naturalista Martí Boada, que dimarts exposava que la protecció de les espècies està bé, però que la seva dèria era avui protegir els humans que viuen a la Terra al segle XXI, els pagesos i ramaders que encara lluiten per mantenir viu el sector agrari. De Juan, de fet, també coincideix amb Boada, un referent català en matèria de conservació de la natura i un bon coneixedor de les explotacions del Solsonès, en el paper clau del pagès i, més específicament, de la ramaderia extensiva.

L’expert moianès assegura que «a tot Europa hi ha mesures per fer possible la convivència entre el llop i els ramaders» i afegeix que «el que hem de fer al nostre país és mirar aquests models ja existents». Com a idea general, tenir les ovelles tancades a la nit pot ser una mesura vàlida. Ara, De Juan veu que caldrà establir programes d’ajuts perquè el ramader pugui mantenir el seu ramat, perquè unes mesures d’aquest tipus encareixen la gestió actual.

De Juan recorda que actualment hi ha una vintena de llops comptabilitzats al nostre país, tots a la zona del Pirineu i Prepirineu. D’aquests, es coneix una família a la zona de l’Alt Empordà, i la resta són llops solitaris, generalment mascles, que s’alimenten fonamentalment de cabirols i de senglars, i que ataquen els ramats quan estan famolencs. Les ovelles els són unes preses fàcils si estan a l’exterior i sense vigilància. Aquests llops, que tenen una gran mobilitat, han arribat a Catalunya de la zona italiana dels Alps.

Els canvis que s’hagin de fer, manté De Juan, han de tenir en compte el ramader: «S’han de fer d’acord amb ell». Aquest col·lectiu, Valor Natura, ha estat treballant en propostes «de convivència» que proposa a la Generalitat. n