El bisbat de Solsona fomenta la vocació al Canigó

Un grup de joves de la diòcesi ha participat, aquesta segona quinzena d’agost, en una trobada vocacional al monestir de Sant Martí del Canigó, una experiència que va combinar el recés, la reflexió i l’excursionisme en un entorn vinculat a la tradició espiritual i literària del Canigó.

La trobada va incloure una jornada de recés aprofitant l’estada al monestir, on el grup va ser acollit per la Comunitat de les Benaurances, que resideix a l’espai i en dinamitza la vida. L’experiència es va completar amb una excursió al cim del Canigó, la muntanya que Mn. Cinto Verdaguer va convertir en referent de la poesia catalana.

«Surt de la teva terra»

La dimensió vocacional de la trobada es va plantejar a partir d’una carta del bisbe Francesc, que va prendre com a punt de partida la crida de Déu a Abram: «Surt de la teva terra». El missatge convidava els joves a obrir-se a l’escolta de Déu i a ampliar els seus horitzons a partir de la confiança.

La proposta va plantejar així la vocació com un camí d’escolta i discerniment, vinculat a la capacitat de sortir de les zones conegudes i obrir-se a nous horitzons.

Una experiència compartida

En la trobada hi van participar Ivan Zamora, seminarista de Berga, Mn. Marc Majà i tres joves procedents de diferents indrets de la diòcesi. El grup va valorar positivament l’experiència després de tres dies de convivència, reflexió i contacte amb l’entorn del Canigó.

La combinació del recés al monestir i de l’ascensió a la muntanya va permetre als participants abordar la qüestió vocacional des de diferents espais i moments, en una proposta que va unir espiritualitat, natura i convivència.

Un cim emblemàtic

El Canigó ocupa un lloc singular en l’imaginari cultural català. La muntanya, visible des de bona part del Pirineu oriental i situada a la Catalunya del Nord, va adquirir una dimensió simbòlica especialment a partir de l’obra de Jacint Verdaguer, que el 1886 va publicar el poema èpic Canigó. L’autor hi va convertir el massís en un dels grans escenaris literaris de la identitat catalana i va vincular el paisatge pirinenc amb la història, les llegendes i les arrels del país.

La relació entre el Canigó i la cultura catalana també s’ha mantingut a través de tradicions com la Flama del Canigó, que cada any parteix del cim per encendre les fogueres de Sant Joan arreu dels territoris de parla catalana. La muntanya ha quedat així associada a la llengua, la cultura popular i la continuïtat d’una tradició compartida.

Sant Martí, un monestir amb més de mil anys d’història

Als peus del massís s’aixeca el monestir de Sant Martí del Canigó, fundat a començaments del segle XI pel comte Guifré II de Cerdanya. El conjunt es va convertir en un important centre de vida monàstica i religiosa i és considerat una de les mostres destacades del romànic pirinenc.

Després de segles d’història i d’un període de decadència, el monestir va ser recuperat durant el segle XX i va tornar a acollir comunitat religiosa. Actualment, la Comunitat de les Benaurances hi manté la presència espiritual i acull activitats vinculades a la pregària, el recés i la vida cristiana.

La seva ubicació, a la muntanya i en un espai allunyat dels grans nuclis urbans, ha reforçat al llarg del temps la seva funció com a lloc de silenci, recolliment i peregrinació. El monestir manté, així, una doble dimensió: és patrimoni arquitectònic i històric i, alhora, un espai viu dins de l’Església catòlica.

Canigó i Sant Martí formen un conjunt especialment vinculat a la identitat del territori: una muntanya convertida en símbol literari i cultural i un monestir que ha mantingut durant més d’un mil·lenni la seva vinculació amb la tradició cristiana del Pirineu.