La lluita del fill de l'última morta pel virus del Nil: "Vaig ser molt pesat, tenia el rum-rum del mosquit al cap"

La mare de Marcelino Tiravit, de Coria del Río, hauria fet 88 anys aquest diumenge. Va morir el 3 d'agost passat a causa del virus del Nil, la tercera i -fins ara- última víctima a la província de Sevilla. Era una dona "independent, autònoma", malgrat la seva edat, per això el seu fill va insistir tant i tant que confirmessin un diagnòstic que va arribar nou dies després de la seva mort.

"La meva mare estava perfecta, encara agafava el carro, se n'anava a l'altra punta del poble i tornava carregada amb la compra", explica Tiravit. "Només prenia mitja pastilla al matí per a la diabetis, però no tenia altres patologies més enllà d'això", detalla.

Unes dècimes de febre van ser els motius que la van portar al centre de salut del poble el 26 de juliol. "Els símptomes eren compatibles amb una infecció d'orina, tal com li van diagnosticar des del principi", recorda Marcelino. Com que no remetia la febrícula, van anar dos dies més tard a l'hospital Virgen del Rocío, on li van receptar un antibiòtic diferent.

La nit de l'1 d'agost, a casa, va patir uns petits espasmes. I de tornada a l'hospital amb la infecció d'orina com a única causa aparent. Tot i això, ell ja sospitava que la malaltia podia ser una altra: "Des que vaig arribar vaig advertir els sanitaris que veníem de Coria, on hi ha una situació molt preocupant amb els mosquits que transmeten el virus del Nil".

"Sempre vaig tenir el rum-rum del mosquit al cap"

"La meva mare no tenia cap malaltia ni havia estat mai ingressada, per això no em semblava normal allò", assegura el fill de la víctima. "Sempre vaig tenir el rum-rum del mosquit al cap; com que era l'única cosa diferent que hi havia a la nostra zona, m'hi vaig enfocar".

Tant creia que això de la seva mare no era només una infecció d'orina, que no va parar d'insistir: "Vaig ser molt pesat. Fins i tot un dels metges em va arribar a preguntar 'Per què ho repeteixes tant?'". La resposta de Marcelino va ser la de qualsevol que s'hagués trobat en la seva situació: “Per la incertesa”.

"Aquell doctor em va contestar: 'Si és que és igual, no tinc res per al virus del Nil. Li posaria el mateix que li poso ara, l'antibiòtic per a la infecció d'orina'", afirma Tiravit. "Em convencien que la simptomatologia era molt compatible amb aquesta infecció, però quan va morir va ser un cop, no ens ho esperàvem".

"Li van fer un TAC on van descartar meningitis"

La inflamació de la meninge o de l'encèfal és un dels símptomes més clars que es pot tractar del virus del Nil. A la mare de Marcel·lí li van practicar un TAC quan va ingressar "que va descartar meningitis i encefalitis". Així i tot, li van fer una punció lumbar, el mètode més efectiu per determinar si és present aquesta infecció transmesa per un mosquit.

Després d'aquest últim ingrés, el deteriorament de la salut va ser sobtat: "Des dels primers espasmes i fins que li va donar una crisi epilèptica i va morir, no van passar ni 48 hores", detalla el fill. L'acta de defunció que van lliurar a la família el mateix dissabte 3 d'agost era sorprenent: meningoencefalitis aguda, "malgrat que un TAC ho havia descartat prèviament", tal com recalca Tiravit.

"A l'acta de defunció posava meningoencefalitis aguda malgrat que un TAC ho havia descartat abans"

Un metge va advertir els familiars que no se li faria autòpsia, així que només quedaven les mostres de la punció enviades a Granada. Sis després de la mort, divendres passat, Marcelino Tiravit va anar a l'hospital per sol·licitar els informes detallats d'aquella prova. Volia saber què havia passat a la seva mare. Li van demanar nombrosa documentació de què no disposava, així que va tornar el 12 d'agost, data en què ja li van confirmar el que la seva intuïció li va dir durant tant de temps.

"Ha estat just aquest dilluns, després d'anar a Atenció a l'Usuari amb tota la documentació, quan es va difondre que era la tercera víctima del virus del Nil", explica Marcelino. "Però va morir el 3 d'agost, com no ho sabien que havia mort d'això? I per què va començar a sortir a la premsa nou dies després?", es pregunta.

Aquest veí de Coria del Río va lluitar en tot moment per saber què li passava i li va passar a la seva mare. De fons va estar-hi sempre aquell mosquit que té diversos pobles de Sevilla atemorits. "Em va resultar molt estrany des del principi, i el que és inexplicable ara en diem virus del Nil".