El jutjat català que denega 8 de cada 10 peticions de protecció per violència masclista

El jutjat de violència contra la dona número 2 de Barcelona, la titular del qual és Francisca Verdejo, acorda un nombre significativament inferior d’ordres de protecció respecte a la mitjana catalana i espanyola. Segons les dades oficials, a Catalunya es van presentar l’any passat 5.646 peticions i se’n van acordar 2.683, cosa que suposa un 48%, segons les dades de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Al conjunt d’Espanya es van tramitar 39.101 sol·licituds i se’n van admetre 25.253, un 66%. No obstant això, el jutjat de violència contra la dona número 2 de Barcelona en va aprovar tot just un 17%, segons dades difoses per TV3.

Fonts judicials consultades per aquest diari sostenen que a Catalunya, en general, s’atorguen menys ordres de protecció que a la resta de l’Estat perquè els informes de valoració del risc cap a la víctima que realitzen els Mossos són complets i ofereixen al jutge més elements per decidir, en comparació amb altres sistemes usats per altres cossos policials a Espanya. La policia de la Generalitat, precisament, va incloure aquesta valoració a l’octubre de 2015, arran de les reclamacions dels jutges de violència masclista, entre ells Verdejo. Madrid i Catalunya són les dues comunitats on s’atorguen menys ordres de protecció en termes percentuals. A Madrid s’accepten només el 44% de les peticions. Mentrestant, a l’altra banda de l’estadística, a Múrcia i Aragó se’n concedeixen el 81%.

Protestes

Més enllà de l’estadística catalana, la mitjana de la qual triplica les ordres de protecció respecte a les ordenades pel jutjat número dos, un grup de dones ha organitzat diverses protestes davant la Ciutat de la Justícia i l’Ajuntament de Barcelona per exigir mesures de protecció i denunciar el "maltractament institucional" que, segons elles, exerceix Verdejo, degana dels jutjats de Barcelona. Algunes de les manifestants, que demanen que se li revoqui el càrrec i que es revisin les sentències, denuncien que han patit un tracte vexatori per part de la jutgessa. Segons elles, se les ha humiliat a l’hora de fer les declaracions i se’ls han denegat proves i testimonis.

Les crítiques d’aquestes dones són compartides per un gruix d’advocats i advocades del torn d’ofici. "És una vergonya que encara no s’hagin pres mesures. Falten el respecte a tots els que entren a la seva sala, et crida, no et deixa parlar, t’interromp, no admet proves –explica una lletrada, que demana mantenir l’anonimat–. No considera que res sigui violència si la dona no arriba amb ferides evidents i sagnant. Si hem de presentar una denúncia, procurem que ella no estigui de guàrdia. Després, des d’un punt de vista jurídic, argumenta de forma exhaustiva les seves resolucions, però el problema és que no entén les dinàmiques de la violència de gènere".

CGPJ i Parlament

Tanmateix, cal dir que tant el CGPJ com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona coincideixen que no han rebut queixes sobre la jutgessa. De fet, Verdejo va demanar empara al CGPJ per la manifestació que va tenir lloc el 27 de març a la Ciutat de la Justícia. La jutgessa es queixa "d’injúries, improperis, menyspreus i greuges dirigits directament a inquietar i atacar la seva independència judicial". El cas ha arribat fins al Parlament: la portaveu adjunta d’ERC, Ana Balsera, va presentar al març una sol·licitud d’empara a la Mesa de la Cambra després que Verdejo elevés una queixa al CGPJ per una intervenció seva en ple en què es qüestionava la seva gestió.

D’altra banda, l’última memòria del Deganat dels Jutjats de Barcelona recull que dels cinc jutjats de violència contra la dona que hi ha a Barcelona, el número dos de Verdejo tenia 313 assumptes pendents a finals de 2023, una xifra que el situa en segon lloc en el rànquing amb menys processos en tramitació. Hi ha altres tres jutjats que el superen en casos pendents de resoldre, tot i que aquests són els que més ingressen. L’acumulació de feina dels cinc jutjats especialitzats ha augmentat any rere any. Amb la nova llei d’eficiència de la justícia, aquests jutges també seran els competents per investigar les agressions sexuals fora de la parella.