El territori veu complicat reduir boscos sense ajuts forestals

El territori reclama més suport al món rural i a propietaris forestals després de l'anunci recent del president de la Generalitat, Salvador Illa, que planteja la necessitat de reduir la massa forestal després d’un estiu marcat pels grans incendis a Catalunya i al sud d’Europa. Representants de la pagesia i dels propietaris forestals posen èmfasi en la importància de tenir boscos més discontinus, però destaquen que la proposta s'ha d'acompanyar de més ajuts a propietaris per impulsar rompudes davant la poca rendibilitat de la fusta i de mesures per incentivar la pagesia i la ramaderia per fer possible la creació d'un paisatge agroforestal.

Illa va explicar la voluntat de reduir la massa forestal durant el discurs amb què donava el tret d’inici al curs polític a Arnes (Terra Alta), arran de l’incendi de Paüls (Baix Ebre), que va causar un mort i va arrasar 3.300 hectàrees. El president recordava que gairebé un 65% de la superfície de Catalunya està ocupada per boscos i defensava la necessitat d’actuar per prevenir futurs incendis. En aquest sentit, veus del territori com la de Josep Rius, representant de la secció de Boscos d’Unió de Pagesos a la Catalunya central, comparteix el diagnòstic, però adverteix que la solució "no és senzilla ni ràpida". Segons ell, cal revertir el progressiu abandonament del món rural, un factor clau que ha conduït a la situació actual.

Rius subratlla la transformació del paisatge en les darreres dècades, amb un increment de la superfície forestal paral·lel a la pèrdua d’explotacions agrícoles i ramaderes. Per aquest motiu, denuncia que "no s’han fet els deures" i alerta que, a la Catalunya central, "els boscos s’han regenerat de manera molt espessa des de l’incendi de 1994". Com a exemple, assenyala zones amb fins a 20.000 o 30.000 peus per hectàrea.

El sector primari fa anys que adverteix de l’elevat risc d'incendi per l’excés de combustible acumulat. "El 2022 ja vam tenir un ensurt amb l’incendi del Pont de Vilomara, que va posar en perill habitatges i fins i tot persones", recorda. A més, critica que encara es continuïn plantant arbres massa a prop de les carreteres. "És un perill. Haurien d’estar, com a mínim, a 70 metres".

Donar rendibilitat a la fusta

Per a Rius, un dels principals obstacles per avançar en la gestió forestal és la baixa rendibilitat de la fusta. "Si no es dona una sortida econòmica a la fusta, serà molt difícil gestionar els boscos correctament". Recorda que els costos de tala i transport han augmentat en els darrers anys i que, sovint, els propietaris hi acaben perdent diners. Segons les dades més recents, només el 30% dels boscos de Catalunya disposen d’un pla tècnic de gestió forestal.

En la mateixa línia s’expressa el gerent de la Federació Catalana d'Associacions de Propietaris Forestals, Jordi Tarradas, que reclama més suport per impulsar la indústria vinculada al bosc. Rius hi afegeix que "l’administració ha desaprofitat moltes oportunitats a l’hora de construir hospitals, escoles o residències amb aquest recurs" i considera que hauria de ser "la primera a donar exemple".

El món rural, un sector clau

Per a Tarradas, el creixement descontrolat del bosc també reflecteix "la desconnexió amb el món rural" i l’abandonament progressiu dels terrenys agrícoles. Per això, defensa que una de les claus per impulsar la gestió forestal és recuperar l’activitat agrícola i ramadera. "Cal aconseguir una estructura semblant a la d’un formatge Gruyère, en què entre els boscos hi hagi camps dedicats a l’agricultura, zones de silvopastura i espais oberts que deixin passar la llum, essencial per animals com els rapinyaires que la necessiten per caçar".

Hi coincideix Rius, que defensa que el suport a la població rural és imprescindible per fomentar la gestió forestal. "La clau és que la gent pugui viure d’això i les zones rurals no es despoblin". En aquest sentit, assenyala que una de les fórmules que ja funciona en alguns indrets és establir acords amb ramaders perquè facin treballs estratègics en franges perimetrals o en zones de bosc prioritàries per a la prevenció d’incendis.

Un canvi legislatiu

Les veus del territori també reclamen modificacions legals per impulsar la gestió forestal. "Necessitem que les normatives forestals estiguin en consonància amb les ambientals. És imprescindible una coordinació normativa", assenyala Tarradas. Aquesta manca de coherència provoca, segons denuncia, que sovint s’aturin iniciatives de gestió en espais que són prioritaris davant el risc d’incendi.

Alhora, defensa que caldria unificar criteris entre els àmbits municipal, català i europeu. Una de les dificultats més habituals és que el planejament urbanístic no contempla el canvi d’usos del sòl. Davant d’aquestes traves burocràtiques, Tarradas reclama una simplificació de la normativa per poder completar projectes de recuperació de terres o rompudes.

Subscriu-te per seguir llegint